La Quaresma blaugrana

Carnestoltes deixa per al barcelonisme una ressaca agra. Com serà la Quaresma, pensarà algú. Que la primera derrota arribi just ara, quan l'equip pateix una plaga de lesions que caldria aclarir, fa mal. Als jugadors poc cal retreure'ls-hi: al Calderón no van tenir la seva nit, però van lluitar fins al final.

Llàstima que l'Atlético només sigui gran en comptades ocasions, perquè quan els astres s'ajunten i juguen a coses de majors són d'una raça diferent. Conjuguen com pocs la ràbia i la passió amb l'exquisidesa de Forlán o Agüero. Si cada dia fos diumenge... però no, l'Atlético juga bé abans de la Quaresma, com anunciant que els temps difícils vindran aviat. O potser no.

El Barça de Guardiola, en canvi, s'ha caracteritzat per la seva regularitat, que l'ha portat a estar més d'una volta sense perdre. És per això que és el moment de deixar de veure certs telediaris, guanyar l'Stuttgart i confiar que els 40 dies decisius que han de venir seran gloriosos.

Més enllà del partit entre el Barça i l'Atleti, la jornada ens deixa la sospita que queden dos mesos i poc de competició tan intensos com atractius. Tancat el mercat hivernal i sense el marge d'error que dóna la primera volta, equips com el Saragossa, el Màlaga o l'Almeria semblen haver millorat el seu joc, mentre que a altres com el Valladolid l'abisme del descens els semblarà més proper. Tot això contribueix a estrènyer una zona baixa en què dos partits sense guanyar condemnen a qualsevol.

Ja no queda temps per rectificar, i això es nota en els partits, més esbojarrats i intensos. La tristesa de tenir només quatre partits a les cinc de la tarda i entre equips que no criden al gran públic es compensa si aquests tenen emoció. Cal donar les gràcies el Getafe, l'Espanyol o el Màlaga per alegrar la tarda als aficionats a la ràdio, ja que els magnats de la tele sembla que volen condemnar a aquesta espècie en perill d'extinció.