Començar amb Benítez i acabar amb Messi

El temps no acompanyava, però Barcelona va omplir els bars per assistir a una altra classe magistral de Messi. La veritat, la pluja a aquestes altures ja no enganya. És de somniadors pensar que un núvol de mitja taula pugui aiguar la festa a Barça o Madrid, dos equips que per vies distintes es presumeixen pràcticament imbatibles. Els primers gràcies a un petit argentí que converteix en or tot el que toca, els segons perquè tiren com ningú de ronyó quan les rampes ho fan necessari.

I així, entre borrasques poc amenaçadores i sols de primavera arribarem al 10 d'abril amb tot per decidir. El cel es tancarà i les espases miraran estaran el més amunt possible. Madrid serà la seu de la primera de les dos finals que es disputaran aquest any al Bernabeu, i els locals voldran aprofitar l'única en què prendran partit.

Però no avancem esdeveniments. Parlem de Messi. La setmana passada, amb el primer hat-trick, ja es van acabar els qualificatius, segons els seus companys. Tampoc a mi em surten paraules que puguin apropar-se a explicar la sèrie de regats, cintes i cops de cintura que el fan imparable.

Veient-li, me'n recordo del poema de Miguel Hernández que Serrat ha fet cançó, 'Del ay ay ay por el ay', una reivindicació del moment, del present. Messi converteix en 'os' d'admiració tots els 'ai', i vaja si li llueix. Davant la seva demostració de superioritat, m'ha vingut a la ment aquella frase d'Andrés Montes quan Jordan, amb 38 de febre, va decidir la Final de la NBA amb una finta impossible i una canastra en l'últim segon: 'Déu ha tornat a disfressar-se de jugador de bàsquet'.

Éxtasis argentí a part, el cert és que la baralla de galls entre Barça i Madrid té poca gràcia perquè la capacitat de sorpresa de la resta d'equips queda diluïda davant una superioritat tan evident. Per això gairebé és més interessant la zona mitja alta, on el Mallorca segueix amb el miracle de Son Moix davant un Atleti resacós de glòria europea. També al Sevilla li va passar factura, en el seu cas, l'eliminació, mentre que al Depor li va pesar massa la baixa de Guardado. L'altre gran guanyador de la jornada és el València, que sembla haver aconseguit consolidar Mestalla com una plaça difícil.

D'Europa, és obligat referir-se al United 2-1 Liverpool. Una, pel golaç de Torres. Una altra, pel Manchester, que també tira d'actors secundaris quan és necessari ?llegeixi's Fletcher, Valencia o el coreà Park-. I l'última, per a aconsellar als americans que manen en Liverpool que facin fora d'una vegada a Benítez. Un entrenador com ell, que absorbeix als futbolistes i es carrega a la majoria en qüestió de mesos, difícilment podrà revertir una situació complicada. No pot exigir més a futbolistes de perfil baix i, per tant, ha d'anar-se'n ell, amo i senyor de la planificació esportiva durant anys. La polèmica amb Riera ha estat només l'últim exemple de la seva falta de mà esquerra.

Messi és, doncs, la cura moral perfecta quan el dia comença amb un Benítez que t'impedeix dormir la migdiada dominical en pau.