El Barça certifica la reinvenció

Les batalles no es veuen. És una màxima bèl·lica que parla de la tensió dels enfrontaments. El soldat entra en una espècie d'èxtasi en què només veu enemics al voltant i només té un objectiu: devorar-los.

El que té de bo aquest Barça és que és tan gran la seva superioritat que converteix els partits no en batalles sinó en dolços setges que permeten a l'observador veure amb claredat molts moviments que en un estira i arronsa serien impossibles de detectar.

És el cas del nou sistema ideat per Guardiola a meitat de temporada per a contrarrestar la pressió amb que alguns equips havien començat a dificultar el joc de l'equip. Llavors el seu cap va començar a pensar i va idear el nou sistema, menys geomètric i, per tant, subjecte a més variables. Els nombres no importen, el mateix dóna si és un 4-2-3-1 o un 4-2-4, l'important són les conseqüències en el joc.

Són bàsicament dos. El protagonisme de Messi es multiplica, però els interiors tenen menys arribada, i les bandes queden una mica més desprotegides. A això, en els primers partits amb aquest nou sistema, se sumava que Ibrahimovic, un futbolista eminentment estàtic, encaixonava a l'argentí en un petit espai entre ell i els pivots.

Guardiola ha aconseguit amb Henry donar-li profunditat al joc i espai a Messi. I el '10' amb espai és el que hem vist en els dos últims partits, això és, el futbolista més desequilibrant que hagi trepitjat el Planeta Terra. Però, més enllà de les individualitats de Messi, m'interessa la pissarra de Guardiola.

Si en lloc d'esperar a rebre per a descarregar, fet molt útil quan els partits estan oberts, el davanter traça diagonals i es desmarca en llarg, Messi i els interiors tenen la possibilitat de passar-li la pilota o d'aprofitar l'arrossegament per a fer la seva pròpia jugada. Amb els resultats que hem vist.

Amb poc esforç i molta vistositat, el Barça ja està en quarts de final, i segurament els dos rivals que més es temien a Barcelona han vist el passeig davant l'Stuttgart per la televisió, sabent que la Champions és història per a ells aquest any. Madrid està en la ment de tots els blaugranes, i el millor és que només el Manchester i en menor mesura l'Inter semblen capaços de posar-li les coses difícils als de Guardiola.

En el Camp Nou ja es canta el 'Sí, sí, sí, anem cap a Madrid!'