Hi ha vida després d'Almeria?

Hi ha vida després d'Almeria? A les dotze de la nit del dissabte tenia clar que no. L'espectacle que acabava de veure era d'una virulència tal, el Madrid havia demostrat una força tan allunyada de l'humana, que m'era impossible pensar que el lideratge fos recuperable per al Barça.

Ara, amb la distància de les hores i seguint sorprès per la victòria del Madrid, pense que queda molt i que, si els càlculs no em fallen, al Barça i al seu rival només els separen tres gols, tenint els de Guardiola, de moment, el goal average particular a favor.

Però tornem al cap de setmana. Algun cronista deia que el del Barça havia estat un partit tan difícil de jugar com d'explicar. És cert. No és habitual que comenci perdent, que aconsegueixi empatar i que el rival pugui tornar a avançar-se. Això, jugant amb deu i mostrant certa sensació de cansament, va ser massa. Es va empatar i crec que ja es va fer prou.

El gran problema del Barça és la pegada. L'equip no dóna sensació de poder copejar amb duresa i facilitat al rival. Xavi, Iniesta, Messi, Pedro i fins i tot Alves es busquen massa entre ells a prop de l'àrea rival quan el que toca és mirar a porteria. A això se suma la falta d'extrems purs. Són necessaris més centres al cor de l'àrea i, sobretot, cal aprofitar-los millor.

Per a això no n'hi ha prou amb exigir a Ibrahimovic que es converteixi en omnipresent, sinó que caldria convèncer a futbolistes com Xavi, Iniesta o Pedro que el gol de cap no és només qüestió d'altura sinó també de col·locació. Es comencen a escoltar crítiques a Alves per les seves centrades però... qui centra bé quan només té a un company esperant la rematada?

Guardiola ha de donar-li una volta de rosca a la manera d'atacar del seu equip. Cal acceptar que el canvi de davanters ha modificat la manera de joc i tractar d'aprofitar les qualitats d'Ibra, que sense dubte les té. Es va intentar a principi de temporada i es va dessistir. Una manera és col·locar a Messi just per darrere d'ell. Una altra seria convèncer a Iniesta que deixi de tendir al centre, que busqui la banda descardament amb l'ajuda de Maxwell, que ha demostrat que pot fer-ho.

Resulta obvi que amuntonar-se al centre dificulta l'atac, doncs el rival també ho fa i l'embussament es converteix en monumental. En aquestes circumstàncies, només el millor Messi és capaç de ser tan precís com per a crear perill. Així doncs, pense que és el moment d'obrir el camp amb futbolistes com Pedro ?fixin-se en el segon gol-, Bojan, que aquesta temporada ha donat més assistències que gols ha convertit, o fins i tot Jeffren. Amb Henry en punta, pot ser l'equip per a jugar a València.

El Madrid difícilment perdrà partits, però també és cert que la demostració de força, el torrent violent i agrest en el que va convertir Chamartín el dissabte és difícil de repetir. Al cap i a la fi, és el mateix equip que va perdre davant el Lió fa només dues setmanes.

Ara bé, és digne d'estudi el comportament del Madrid durant tota la segona part. D'estar morts a l'èxtasi més desbordant en només 22 minuts i després del toc de corneta d'un actor secundari com Guti. Resulta increïble vist des de Barcelona l'acte de fe que va fer el Bernabeu amb el seu equip, i sembla impensable un comportament així al Camp Nou. Segurament són diverses circumstàncies històriques i sociològiques les que han convertit a Barça i Madrid en dos clubs tan diferents i, agafant-se al millor d'ambdós sobre el camp, admirables. Hi ha Lliga.