Administrar el poder

"La primera víctima de la guerra és la veritat". És una frase que un congressista demòcrata nord-americà de nom Hiram Johnson va dir en 1917, en plena Primera Guerra Mundial. Com hi ha massa gent que vol convertir la Lliga en una guerra, la frase està molt d'actualitat.

Com no sóc gens particular d'entrar en la batalla del 'i tu més', penso que el que ha de fer el Barça és tractar d'oblidar-se de tot l'extern i centrar-se en els partits, quelcom que Guardiola ha aconseguit fins ara i que li costarà de mantenir. I és que la pressió es màxima. Hi ha petits detalls que poden dur a pensar en coses estranyes, però que no han d'entrar al vestuari, perquè aquests vents només porten ansietat.

Que en plena voràgine de partits el Comitè de Competició decideixi canviar d'estratègia i perdoni la mateixa setmana a Kameni, que jugava contra el Barça i que havia lesionat a Munitis per a tota la temporada, i a Albiol, sona estrany. Des del club caldrà pressionar perquè Alves jugui el dissabte contra el Xerez, a veure que passa.

Si l'expulsió d'Alves no va ser del tot justa, és repugnant o fa riure, segons com s'ho vulgui prendre un, que l'Espanyol acabés el partit amb menys targetes que el Barça. No parla bé això d'Undiano Mallenco, el millor àrbitre d'Espanya, i menys dels seus assistents, que tenen el deure veure el subterrani, aspecte en què va destacar un Osvaldo que semblava perico de tota la vida.

No penso que hi hagi cap conspiració. Ni em crec el Villarato ni el contrari. Penso que els que manen als grans mitjans de comunicació no mesuren bé ?o mesuren massa bé- l'abast dels seus titulars. Les campanyes de Marca són senzillament lamentables. Una, descentrant a futbolistes de l'equip al que ha d'enfrontar-se el Madrid, just la setmana abans del partit, amb contractes il·lusoris que després mai es compleixen. Diego Alves i Silva, que va fer un partit desastros, han estat les últimes víctimes.

Després, estenent la sospita del Villarato sabent que ni Barça ni Madrid haurien de queixar-se dels arbitratges. I, finalment, amb titulars inqualificables. El d'aquest diumenge era absolutament lamentable: "Canguelo". Eduardo Inda, aquest home al que no coneix Guardiola, hauria de mesurar més les seves portades. Caldria recordar-li que l'últim EGM els dóna gairebé tres milions de lectors diaris. Això és un poder tremend que cal saber administrar. I no, no ho fan bé. Algú podrà respondre que d'altres tampoc són exemple, però ningú té tanta força i la utilitza tan mal. I repeteixo, el 'i tu més' no em serveix. On està l'ètica?