Guardiola va fallar

Davant les 'cruyffades' a les que ja ens ha acostumat Guardiola, la primera reacció sol ser posar-se les mans al cap. A continuació, tractar de desxifrar que ha pensat l'entrenador del Barça per arribar a les seves conclusions. Com resulta impossible, un ja ha decidit esperar a que sigui el partit el que doni o tregui la raó al de Santpedor.

Malgrat que el Barça va guanyar i va convèncer, penso que en aquesta ocasió el tècnic no va estar encertat en el plantejament. Lúcid com sempre, Guardiola va idear un sistema en el què el Barça jugava a conservar la pilota i a esperar a que Messi decidís. Li va sortir bé perquè en aquesta ocasió els actors van millorar el guió del director, però és molt perillós jugar a escriure les cròniques abans de jugar el partit.

Què hagués passat si el Madrid, que alguna ocasió va tenir, s'hagués avançat en el marcador? El Barça estava sense referència a dalt, el que dificultava enormement la sortida de la pilota, davant la pressió d'un Madrid eficaç defensivament. Es va poder veure en nombroses ocasions com els centrals tenien problemes per trobar sortida, i com hi havia vegades en les que al centre del camp el Barça no tenia a ningú per davant.

"Serem valents", va dir Pep abans del partit. Pel meu gust no ho va ser. Va ser realista i pragmàtic, la qual cosa no està gens malament. Va pensar en el sistema perfecte per parar les estampides sorolloses del Madrid. El partit es va decidir en el camp, i no en la pissarra. Repeteixo, liderat per Xavi, el Barça va interpretar com la millor simfònica vienesa una peça perillosa, en la que el risc estava mal calculat perquè no hi havia un pla B clar.

A això va contribuir l'ànsia d'un Madrid superat per les circumstàncies. Van tenir ocasions, però sempre van escollir malament en els últims metres, el que no sol passar-los. Cristiano i Van der Vaart es van topar amb un Valdés esplèndid, tan en forma com el que més ?i que cadascú entengui el que vulgui-. D'Higuaín no es van tenir notícies, i així serà sempre que no tingui sort de cara al gol. L'argentí és d'aquells 'nous' que no participa. Et pot agradar més o menys, però demanar-li més és buscar peres en un om.

Guardiola sempre té la raó. I sol dir que té uns jugadors excepcionals. Uns tipus que fan bo a qualsevol, encara que ja sigui el millor. Uns xavals capaços de tot, sense límits, que poden fer excels un plantejament una miqueta atrevit. Però és el de Santpedor el que millor coneix als seus futbolistes, i aquests li van donar la raó. No hi havia millor manera d'atallar al Madrid, i van ser ells els que es van encarregar d'aplicar aquest pla A de manera tan propera a la perfecció que del possible pla B no s'ha recordat ningú. Bé... gairebé ningú.