Fills de la utopia

En un bar qualsevol de no importa quina ciutat espanyola, dos joves veien el debut d'Espanya contra Suïssa. Distesos, comentaven que les botigues d'electrodomèstics que regalen televisions si Espanya guanya el Mundial potser perdien diners aquest any.

Al seu costat, un home d'entre 45 i 50 anys acabava el vi i en demanava més. Les seves pestanyes es movien ràpidament, nerviós com estava. Al final, el temps li va donar la raó. Espanya va perdre.

Eren dues generacions diferents, veient el mateix partit de diferent manera. L'home del vi ha viscut de desgràcies i ha creat castells d'il·lusió en cada Mundial sobre naips que han anat caient al primer cop de vent. En aquesta ocasió no vol fer-se il·lusions.

Els dos joves eren nens de bolquers quan Tassotti li va partir el nas a Luis Enrique. Del Mundial d'Espanya, en el qual la selecció no va poder guanyar cap partit en la segona ronda i es va quedar a les portes de la semifinal donant la sensació de que estava a anys llum dels grans, ni parlar-ne.

Els joves d'avui dia, entre els quals es compten la majoria de futbolistes de la selecció, són fills de tots aquells drames que han marcat la història del futbol espanyol. Són fills de la utopia. I això, com també passa en política i en altres àmbits de la societat, permet que el que anys enrere semblava impossible sigui no només una opció real sinó aparentment fàcil.

Per a ells, la majoria d'aquests records no són més que històries dels seus pares, tant pesats com acomplexats. Ells formen part d'una generació que ha de processar tanta informació que el passat recent forma part del neandertal. Viuen al dia, en alguns casos al màxim, i els seus sous els permeten estar molt lluny de les preocupacions de la resta.

Per a ells, Espanya no és ni un Estat centralista opressor ni la gran pàtria per la que morir. És un mitjà per ser més grans del que ja són. Això, que és legítimament censurable des de mentalitats compromeses, és un arma al seu favor quan la pilota corre. La maleta dels records i els fracassos, que pesava tant i tant en el passat, va buida. Espanya té moltíssimes opcions.