Un bon mirall

Que dura és la crisi que estem passant. Pensàvem que el Mundial seria la nostra taula de salvació per un temps, però ni això. El conservadurisme s'apodera també del futbol, tants interessos com hi ha pel mig, i només Alemanya ha demostrat certa capacitat per jugar bé.

Mentre veia els gols de la Die Mannschaft de reüll i seguia la victòria, també per golejada, de Rosell, no podia deixar de pensar en les paraules de l'expresident Felipe González en l'homenatge a Pablo Iglesias, mofant-se de la canciller alemanya Angela Merkel.

La locomotora europea encara tenia, en paraules de González, "marge per fer polítiques anticícliques", però va optar per un pla d'ajustament. Així, enterrava les opcions europees de creixement per motius domèstics. Conservadurisme, tot el que contrari que la selecció dels Joaquim Low, Ozil, Podolski o Klose.

Si el futbol és un reflexe aproximat de la societat, com a mínim està bé que ens retorne una imatge una mica millor del que som, per poder mirar-nos amb orgull.

És una mica al que li passa a Espanya. Com no ha d'estar il?lusionada la gent? El país es cau a trossos, la classe política i els agents socials són incapaços de dialogar, i s'aixequen veus que aprofiten la crisi per reformular la idea d'Estat cap a un costat i l'altre.

Mentrestant, la selecció espanyola és tot il?lusió. Un grup jove, amb bon ambient, amb gent d'arreu dels territoris que no té problemes i amb ambició per fer el que fa i per arribar a un objectiu comú. Faran el que faran, però és encomiable la imatge que transmeten, així com la de la selecció de bàsquet. Que n'aprenguin!