El tort i els cecs

Segurament, si la petició de presó de la Fiscalia Anticorrupció per a Carlos Fabra no ha estat portada de tots els mitjans de comunicació és pel cansament que aquest bon home i "ciutadà exemplar" segons Rajoy provoca en la societat valenciana i també a l'espanyola. Són tants els anys, tants els magistrats que han passat pel Jutjat d'Instrucció número 1 de Nules i han desistit de tirar endavant els casos que afecten al President de la Diputació, que la sensació d'impunibilitat és evident.

Recorde la última vegada que, dinant a casa, a la ràdio les notícies parlaven del polític popular. La sensació va ser la d'una boira molt pesada que s'apoderava de la cuina. Era una sensació, però pesava, ens empenyia cap al terra, ens desanimava, per molt que la locutora de la Ser intentés fer creure que estava a prop de ser jutjat.

A aquesta sensació d'immobilisme se suma l'actitud del PP. Ni està ni se'l espera. S'amaguen i esperen que actue el jutge per tornar a amagar-se. I també ajuda la posició xulesca de l'advocat de Fabra, qui ja ha preparat una molt intel?ligent defensa que es basa en argumentar que els delictes han prescrit.

Anticorrupció ha estat molt clar en el seu escrit. Considera provat que Fabra va utilitzar els seus contactes polítics per ajudar a un matrimoni d'empresaris del sector fitosanitari a canvi de suculents pagaments fets d'amagatotis i que podrien arribar a superar els tres milions d'euros. Després, la bola es va fer gran, i els 'favors' també van acabar beneficiant la seva dona.

Fa temps, quan era encara més jove que ara, vaig veure en no recorde quin acte polític una pancarta que avui torna al meu cap una vegada i una altra. Deia així: 'El tort se'n riu en el país dels cecs'. Resumeix com cap argumentació política la situació no només de Fabra sinó de la política valenciana. El PP està ferit, està mig tort i no veu més enllà del dia a dia. El problema són els cecs.

Dit això, l'escrit del Fiscal demostra que hi ha gent disposada a fer pagar a qui s'ha aprofitat del seu càrrec per convertir la política en una marranada, omplir-se les butxaques i contribuir a que la desafecció siga la gran aliada del seu partit.