El test

A les proves de nivell de les escoles d'idiomes els professors t'avisen, abans de l'examen, que les preguntes van en ordre de dificultat. Quan percebis que no saps les respostes, no continuïs, perquè aquell és el teu nivell. No sigui que les encertis totes i aparentis un domini que no tens.

En la meua opinió, la victòria de l'Hercules al Camp Nou és semblant a la d'aquell alumne que, amb certes nocions i la sort de cara, contesta totes les preguntes de la prova de nivell i treu nota. Pot passar, però el més normal és que t'estavelles contra la realitat.

Si Bojan hagués marcat la seua ocasió estaríem parlant d'un partit molt diferent. El Barça no pot pretendre que el seu model siga infalible, més faltaria. Hi ha punts febles, pocs, i un apartat a millorar: els partits en què el rival comença guanyant.

''Boquerón' Esteban es va fixar en Mourinho', titulava algun mitjà ahir. Com si veure l'anada del Barça-Inter garantís resultats. Que l'equip nerazurri va fer un gran partit és evident, que és gairebé l'única manera de guanyar al Barça, també. Però quants entrenadors han vist aquell partit i han sortit golejats del Camp Nou?

Com sempre, i donem gràcies, el futbol ens reserva un punt d'incertesa sense el que no s'entendria que puga moure masses. És la bíblica història de David contra Goliat. El gegant sol vèncer, però hi ha dies en què la seua massa està més lenta i imprecisa que de costum. I a l'Hercules cal agrair-li que fos prou valent com pera donar-se'n i aprofitar-ho. Altres han vist l'oportunitat passar i han renunciat.

El futbol actual no dona temps per a lamentar derrotes, i més si jugues la Champions. Dimarts hi ha partit i no hi ha res millor que una victòria per oblidar una derrota. No cal pensar en plantilles curtes i virus FIFA. Pedro o Bojan no sempre arreglaran els partits que pinten mal, però són excel?lents suplents. Ells i tots els seus companys. Temps al temps.