Els sindicats molesten
Una recent editorial d'Iñaki Gabilondo ho indicava, els sindicats han estat objecte sistemàtic d'un Pim Pam Pum mediàtic i ideològic durant els últims anys, ofensiva que s'ha augmentat durant els últims mesos a causa de la convocatòria de vaga general pel 29 de setembre.
Pel que sembla, de les poques organitzacions a Europa que s'oposen a les mesures d'austeritat generalitzades que s'estan realitzant, és la Confederació Europea de Sindicats, organització que aglutina la majoria de sindicats europeus (a Espanya estan adherides a la CES tant UGT com CCOO). Són les poques veus que es van alçar en contra de la directiva de les 65 hores i de les poques veus que avui s'oposen a les mesures d'austeritat que els governs europeus han més anunciat que aplicat.
S'ha establert una "saviesa convencional" al voltant d'una sèrie d'arguments econòmics i polítics que marquen el que és correcte per superar la crisi: fan falta mesures d'austeritat en la despesa pública i cal retallar els drets laborals i els salaris per generar ocupació. Aquesta saviesa l'han comprat mitjans de comunicació, responsables de polítiques públiques i, el que és pitjor, fins i tot l'esquerra socialdemòcrata europea.
Aquesta "saviesa convencional" no sustenta els seus arguments en la racionalitat i en la ciència econòmica, ja que hi ha estudis que indiquen que la crisi no té els seus arrels en la despesa pública ni els salaris, sinó més aviat en les desigualtats d'ingressos i els moviments especulatius o
A Espanya, el 29 de setembre s'afronta una vaga general, davant ens trobem amb una versió local d'aquesta "saviesa convencional" que repeteix que reduir els costos d'acomiadament incentivarà la contractació i que cal reduir costos salarials i que l'austeritat del sector públic és una cosa que ajudarà a la crisi. Aquesta saviesa convencional tampoc se sustenta en la racionalitat i en la ciència econòmica, ja que els estudis indiquen que la contractació depèn bàsicament de les expectatives dels empresaris i no dels costos salarials o que els costos salarials a Espanya són realment baixos en proporció a la nostra productivitat. Les afirmacions de la ciència econòmica de vegades són demolidores en aquest estudi de l'HISSA ", Lack of conclusive evidence on the employment impact of Labour Protection".
Davant la versió de la "saviesa convencional" local els sindicats plantegen un obstacle amb la convocatòria de vaga general i l'oposició a les mesures d'austeritat.
Pel que sembla molesten tant els sindicats a Europa o a Espanya que l'ofensiva mediàtica no es limita a atacar-los sinó a atacar qualsevol cosa que facin que mínimament tingui repercussió o surti del guió. Recentment un dels dos sindicats convocants va llançar una sèrie d'humor per a Internet anomenada "Mentides", en aquesta sèrie s'utilitzen els clixés per emmarcar el que per als sindicats són mentides de la crisi (curiosament estan bastant més properes les seves postures a les anàlisis econòmiques que he citat que les que estan establertes per la "saviesa ortodoxa"). Els vídeos ens poden agradar o no, però formen part de l'humor que ha tingut èxit en sèries com "Pare de Família", "The Office", en revistes satíriques com "El Jueves" o pel·lícules com "Torrente". A ningú els ha molestat aquestes pel·lícules i sèries i han quedat emmarcades en un context d'humor i crítica. Però pel que sembla si això mateix ho utilitza un sindicat per reforçar la convocatòria de vaga general, és una cosa que molesta.
Definitivament és que en si, els sindicats molesten als quals volen aplicar la "saviesa convencional" a marxa martell sense que ningú els destorbi. Tinguin o no raó els sindicats en la convocatòria de vaga general, el que sí cal reconèixer-los és que als causants de la crisi i els que volen vendre'ns que les retallades en drets laborals i en l'estat del benestar és la solució a la crisi si alguna cosa els molesta són els sindicats.
Escriu el teu comentari