Excessiva recurrència

D'ençà un anys en els inicis de les campanyes electorals el PP, sense cap mena d'originalitat, posa la llengua com a tema de conflicte. Una manera de transmetre que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic. Ara sense cap escrúpol i amb la connivència d'algunes altres forces polítiques - Ciutadans i unes associacions sense cap representativitat real al país - volen posar en qüestió els reglaments d'usos lingüístics de les institucions. Reglaments que per altra banda, pauten qüestions tant racionals com que en un país es parli la llengua que li és pròpia, sense que això vagi en detriment de cap de les dues llengües oficials.

La llengua com a referent, com a un dels eixos estructurals d'un país, com un dels elements de pertinença a una comunitat i, en definitiva, com a instrument de cohesió social és fàcilment manipulable. Aquí - el PP - vol que esdevingui instrument d'enfrontament entre comunitat.

La voluntat d'atraure un plegat de vots manipulant sentiments sembla que és la voluntat del PP. Aquest fet no és nou. Ja ho van intentar amb resultats decebedors per a ells en altres campanyes electorals. Pot ser que amb aquest tacticisme de poca volada guanyin un quants - creiem que pocs - vots, però sense cap mena de dubte, el que cerquen és promoure l'enfrontament de comunitats lingüístiques a Catalunya.

Sortosament el que no va poder fer el franquisme no ho farà ara el PP. Ni Felip V, recordava ahir Pilar Rahola.

En aquesta campanya hem vist el rostre real del PP. Ratllant la xenofòbia pel que fa a la immigració amb una barroera campanya contra els processos d'integració que s'estan produint a les ciutats de Catalunya, amb un èxit més que notable, i ara contra l'ús de la llengua pròpia.

Aquesta és la realitat del PP . Piqué no ha deixat herència ni bagatge . El parlar català en la intimitat ha quedat enrere. El populisme més acarnissat, la deriva "lepenista" que està prenent el PP és un perill per la convivència i la cohesió que a Catalunya, sense excloure ni negar dificultats puntuals, ha existit sempre.

El President Montilla ha estat clar al respecte: " La dreta més reaccionaria ha volgut fer del principal signe de la nostra identitat un tema de confrontació jurídica , política i social". Contra aquestes posicions que no fan altre cosa que aixecar les incomprensions i els odis entre persones i territoris, calen respostes contundents amb arguments, fets contrastables i l'evidència que les solides estructures democràtiques no es trencaran per aquells, que usant la democràcia, pretenen recuperar allò que no han aconseguit amb la representació popular. Guanyar-ho en una "justícia" que massa vegades els fa el joc, sense entendre quina és la realitat del nostre país.


Aquesta és la cara més sòrdida del PP. Per això el PSC té clar quina és la seva postura en relació aquest partit. Del PP no ens plau res . No en volem res. Considerem que cal aïllar qui vol enfrontar la nostra comunitat. No sembla que sigui així en el cas de CiU. No deixa clar Artur Mas si acceptaria hipotèticament els seus vots per governar. Al contrari, quan el PP ataca la llengua, la llei del cinema, l'escola ... Artur Mas els hi fa el joc i en lloc de deixar clar que farà, que vol i que pensa , ataca al president Montilla.

Evidència de nou de l'ambigüitat d'Artur Mas . I en aquest cas, evidència i recordatori : qui governi amb el PP serà còmplice d'actituds condemnables de totes, totes.

Mila Arcarons
Diputada al Parlament de Catalunya
PSC/Ciutadans pel canvi
http://milaarcarons.blogspot.com