Gareth Bale

Aquesta ha estat la setmana de Gareth Bale. La setmana del seu segon partidàs contra l'Inter, dels cada vegada més insistents rumors d'interès per part del Madrid, de la notícia que va ser ofert a Txiki Begiristain per al Barça i el llavors secretari tècnic el va rebutjar.

Va arribar el dissabte i el seu Tottenham va perdre estrepitosament contra el Bolton per 4-2. Ell va estar correcte, sense destacar, tímid. Res a veure amb la bola que els mitjans han ?hem- creat al seu al voltant. És important riure's de si mateix. És el que feia el Twitter del Daily Mirror, que recalculava el preu de mercat de Bale després de cada acció, en una hipèrbole del que és la premsa esportista en l'actualitat.

L'esquerrà gales dels Spurs és un portent, té visió, tret i una capacitat innata per
centrar entre el porter i el defensa, el que el converteix en un grandíssim aliat per als davanters. Per a mi és el millor que té. És descarat i jove. Una aposta atractiva. També innocent, i els mitjans ens hem enamorat d'ell quan ja fa més d'un any que qualla partits memorables.

No podem pretendre que, ara que l'hem descobert per al gran públic, faci partits
de candidat a la pilota d'or dimecres sí i dissabte també. És estúpid i parla molt de l'estat en què es troba el futbol i el que s'escriu sobre ell. Magnificat.

Potser, només potser, sigui el que la gent vol. Almenys amb Bale estic convençut que han -hem- encertat. Hi ha esquerrà per anys. Comparar-lo amb Roberto Carlos no és cap bogeria. Però ja fa temps que s'hi assembla.