Jo no recomano

Jo no recomano llibres per Sant Jordi.

I tots els que em coneixeu direu: "quina barra que té l'Anna! Si es passa el dia fent ressenyes i recomanant llibres a tort i a dret! Als blocs, a Internet, a la Universitat, als amics, als familiars i parents. Si hi dedica la vida, a això de la recomanació lletraferida! I ara té el valor d'escriure en un diari que ella no recomana per Sant Jordi? Serà possible!"

I, és clar, a primera vista tindreu raó. Com a malalta de literatura, una de les tasques que inevitablement m'he proposat a la vida és parlar de llibres. Una fita que, a banda, té relació directa amb la meva labor professional.

Tanmateix, com que us ho mereixeu, em vull explicar.

Jo no recomano llibres de manera especial amb motiu de la diada del 23 d'abril. No vull fer una llista a l'estil de les moltíssimes que es troben per tot arreu. I no ho faig perquè aquestes llistes, massa cops promogudes per interessos editorials, em resulten sectàries i esbiaixades. No dic que sigui sempre així, però sí sovint. Per tant, i precisament perquè em passo la vida llegint i fent ressenyes, no m'atreveixo a establir rànquings ni res que s'hi assembli.

Els seguidors dels meus blocs, als quals vull enviar des d'aquí una salutació fortíssima (són pacients, fidels i molt benèvols amb mi), ja tenen la seva llista feta. Ho sé perquè m'ho comenten repetidament. Han anat apuntant allò que els meus modestos articles els ha suggerit i ara ja saben què volen adquirir. En realitat, tenen un munt de títols anotats, de manera que, si fan cas de tot, potser no podran arribar a final de mes.