Reforma laboral, 'erre que erre'

Més enllà de ser la primera reforma laboral de la història que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics. A banda de suposar un nou i gravíssim cop als drets laborals en aquest país. A part de desequilibrar la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l'empresa com a simple instrument d'ajust de comptes. Passant per alt l'abaratiment generalitzat de l'acomiadament a 33 dies en cas improcedent i a 20 dies els precedents -que amb l'ampliació màxima de les causes objectives seran la immensa majoria. Obviant que a partir d'ara no caldrà l'autorització de l'administració per aprovar expedients de regulació d'ocupació, amb la total indefensió que això generarà, i que les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector. Sense tenir en compte que a partir d'ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600 i 4.500 euros per contractar joves i aturats de llarga durada, respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l'atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels aturats que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l'hagin exhaurit; i que, a sobre, durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent any amb una indemnització de només 20 dies. I passant per alt el fet que es produirà un efecte d'acomiadament massiu dels vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació vigent. Deixant de banda tot això, aquesta reforma no servirà per estimular la contractació, com d'altra banda ja va reconèixer el propi Govern la setmana passada quan explicava les negres expectatives de l'ocupació per al 2012. I no ho farà perquè el problema de l'atur al nostre país no té a veure amb el mercat de treball, sinó amb el nostre model productiu. Però aquest govern, igual que l'anterior, segueixen 'erre que erre' amb la seva política de retrocés en les garanties laborals. Sense admetre que cap reforma laboral pot reactivar l'economia, perquè en realitat el que cal és crèdit a l'abast d'empreses, inversió pública que dinamitzi els sectors productius i poder adquisitiu i estabilitat en la contractació per animar el consum. Està clar que no respon més que les velles reivindicacions de la patronal que ara troben la seva oportunitat gràcies a la crisi econòmica.