Perduts a l'altre món

Recordareu que fa un temps us vaig parlar de Shaudin Melgar-Foraster, escriptora i professora de llengua i cultura catalana a la Universitat de York, a Toronto (Canadà). Shaudin és una gran lluitadora, una treballadora incansable, d'aquelles persones que, tal com estan les coses actualment, ens fan molta falta, dins i fora de les nostres fronteres.

Tot just acabo de llegir Perduts a l'altre món (d'Edicions el Bullent, 2012), la segona novel?la de la seva trilogia (o potser serà finalment una tetralogia) anomenada de "la interferència". La primera entrega, intitulada Més enllà del somni, em va agradar moltíssim. I ara, la segona, no ha estat menys.

Es tracta de literatura suposadament juvenil, però adreçada en realitat a un públic de totes les edats. Aventures, mons paral?lels, personatges valents i entranyables, paisatges increïbles, pirates, exèrcits, bruixots una mica babaus, secrets, misteris, amistat i companyonia, tempestes, mars embravits i algunes morts inevitables. La lluita eterna entre el bé i el mal tractada amb prou delicadesa com per ser entomada correctament pels adolescents i, alhora, exempta de la carrincloneria que arrosseguen algunes obres juvenils.

Shaudin no es limita a confegir una literatura fantàstica i divertida, sinó que aprofita per posar damunt la taula algunes qüestions interessants, tot i que sempre evita caure en l'abús i en el dogmatisme. Senzillament, enceta reflexions sobre temes que la preocupen i que és bo que el jovent es plantegi. A mi m'ha semblat que algunes de les seves paraules es revesteixen d'una clarividència quasi profètica, utilíssima en el context tan difícil de crisi econòmica, nacional, de valors, etc. que estem vivint actualment.

Allà van alguns exemples:

1- (p. 74-75)

- [...] la senyora Anna ha de salvar aquest món! I potser el nostre i tot, eh? Ja que hi ets, quan hagis salvat aquest món et pots dedicar a salvar les balenes del nostre, i... i els nens de panxes inflades i..., i tot això!
- Sí, sembla mentida quina pila de coses van malament a tot arreu- digué l'Anna, sense obrir els ulls; es notava més i més cansada.