Tres de cada deu catalans viuen en risc d'exclusió social, per sobre d'Espanya i la UE

 

El 29,5% dels catalans viu en risc d'exclusió social, una mitjana dos punts superior a la resta d'Espanya, on baixa fins al 26,7%, i gairebé vuit punts superior a la taxa de la Unió Europea (UE), on cau fins al 21,6%.

Accedeix a l'especial sobre la pobresa The Economy Journal

Així ho ha revelat aquest dimarts en roda de premsa la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a la llum de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP), que s'elabora cada cinc anys per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Iermb), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació.

L'enquesta destaca que aquest 30% de catalans que viu en risc d'exclusió social, té problemes per arribar a fi de mes, està castigat per l'atur i no pot accedir als serveis bàsics, com mantenir l'habitatge calent a l'hivern i menjar carn dues vegades per la setmana.

A més, el 21,9% dels catalans són pobres en termes exclusivament econòmics i viuen amb menys de 8.560 euros anuals --713,3 mensuals--, una xifra que es dispara fins al 28% entre els menors de 16 anys: gairebé 350.000 nens viuen en famílies pobres.

Conesa, que ha qualificat aquestes dades de "molt preocupants", ha explicat que els municipis catalans han d'orientar al més aviat possible les seves polítiques als col·lectius més vulnerables.

Les conclusions revelen que sis de cada deu catalans tenen dificultat o molta dificultat per arribar a final de mes, el 40% no podria fer front a una vessa imprevista de 750 euros en el seu habitatge, i el 39,1% no es pot permetre una setmana de vacances a l'any.

El 15,5% dels catalans resideix en habitatges que han sofert retards en pagaments de rebuts i el 12,7% no pot mantenir la seva casa a temperatura adequada a l'estiu ni hivern.

Les dades apunten al fet que els catalans "acudeixen als seus familiars i amics a la recerca d'ajuda quan tenen problemes econòmics i no als serveis socials", ha explicat Conesa, alguna cosa que la vicepresidenta de la Diputació ha subratllat com un factor a corregir.

"Ens hem dedicat a construir ciutats i ara és necessari gestionar a les persones", ha afegit Conesa, que ha recordat que les dades revelen que els catalans se senten cada vegada més a gust amb la seva ciutat i el seu barri.

Malgrat el gran augment de construcció d'habitatges registrat en els últims anys, a Catalunya s'ha incrementat el nombre de persones que viuen en règim de lloguer (23%), mentre que s'han reduït els que viuen en propietats.

Els catalans que resideixen en habitatges de propietat per herència o donació han passat del 8,1% en 2006 al 5,7% en 2011; els que viuen en habitatges de propietat totalment pagades s'han reduït del 42,4% al 38,4%, i els que habiten en propietats amb pagaments pendents han passat del 32% al 28,5% en cinc anys.

L'enquesta destaca que la renda mitjana dels habitatges a Catalunya és de 27.226 euros anuals --2.268 mensuals--, xifra que per persona se situa en els 10.340 euros a l'any.

Per territoris, la zona metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i les de Tarragona són les que presenten rendes més altes, sent Terres de l'Ebre on es registren menors ingressos anuals, amb 21.789 euros anuals per habitatge de mitjana.

Terres de l'Ebre destaca per ser el territori amb menors rendes mitjanes, en el qual es registren majors dificultats per arribar a final de mes i en el qual el risc de pobresa es dispara fins al 34,8% de la població i el de risc d'exclusió social fins al 36,8%.

Les dades apunten al fet que es tracta d'un territori molt polaritzat, doncs també destaca per tenir un gran nombre de persones amb altes rendes i sense dificultats per arribar a final de mes.