Qui marca l'agenda

Des d'una visió de la política com a representació dels interessos ciutadans, però no només, també com a acció transformadora i projecció d'un model determinat de societat. Una espècie de contracte amb la ciutadania i per això amb voluntat de governar. Però ara mateix veig que la tirania del curt termini no permet la mirada de gran angular tan necessària per projectar un futur esperançador i col·lectiu des del qual gestionar les decisions del present. Em pregunto si els programes electorals, com el plec de clàusules del contracte amb la ciutadania, tenen vigència.

I ho dic, perquè l'agenda econòmica, i per tant amb conseqüències socials, es decideix des de l'Europa alemanya, també fruit dels excessos dels temps anteriors que ens ha portat a la situació actual, siguem sincers. I ho dic també perquè a Catalunya tinc la impressió de què qui marca l'agenda política del Govern són els moviments ciutadans amb l'anomenat "procés", sobre un President atrapat entre les seves pròpies interpretacions des de la Diada del 2011.

Em pregunto si els actuals Governs, català i espanyol, tenen full de ruta o no a mig i llarg termini pensant en el conjunt, o improvisen en funció dels moviments que es produeixen, o del poder pel poder embolicats per paraigua. Veig més tacticismes que estratègies, més eufemismes que sinceritats. Mentre segueixo pensant que la gestió de les crisis actuals - sí, crisis en plural - desborden i al mateix temps s'utilitza per implantar un model social que ens fa retrocedir en drets i cohesió. No estic d'acord en absolut en què la crisi s'acabi ni que el pitjor hagi passat, perquè el que s'està construint és una societat a dues velocitats. I si vénen inversors estrangers, és com a voltors a la recerca de gangues. Sí veig una espècie de traçat al Govern del PP, a cops de decrets o de lleis imposades des de la majoria absoluta, com la LOMCE o la Reforma Laboral que respon claríssimament a un model de societat i que aprofito per denunciar perquè ens fa més pobres i vulnerables mentre el poder queda en mans d'altres interessos que no són els col·lectius. I en quant al Govern català ho veig molt gris, trist i atrapat, sincerament. Atrapat en com gestionar el dia a dia del " procés" i sense respostes a la crisi econòmica i social sobre la qual no hi ha tapa que valgui.

Les últimes enquestes publicades mostren una atomització de parlaments de difícil governabilitat. Les enquestes només són tendències, i amb la rapidesa dels fets, la qual cosa serveix per avui, vés a saber si per a demà. Atomització i pèrdua de centralitat dels "partits de govern " tal com els coneixem fins ara.

I amb tot, són les iniciatives ciutadanes les que intenten resoldre els problemes diaris. Resilencia, que es diu ara. Tot això, per reflexionar una bona estona ...