DE LES VOLTES A LA LLEI D'EMPRENEDORS

He volgut esperar al fet que passés un mes de la seva publicació, per parlar de la Llei 14/2013, (coneguda amb el rimbombante nom de "Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització" Déu n'hi do!), per fer-ho amb la pausa i la mesura, que tan esperada legislació requereix.

Hi havia moltes esperances en aquesta normativa. No hem d'oblidar, que corren temps tan difícils i foscos, que qualsevol besllum de claredat, és una espècie de clau cremant al que agafar-se.

I un "clau" que ven molt bé, és el que va al costat de la paraula màgica "emprenedor". Es tracta de buscar en aquesta expressió i en el seu significat una solució a la desocupació. En ocasions aquesta solució és encertada, en unes altres, per desgràcia, les més, s'empeny a la gent a "ficar-se en jardins" dels quals no sap sortir, amb el que acaba poc temps després, amb el negoci tancat i en la més absoluta "ruïna caracolera" que diria el meu avi. Però aquesta, és una altra història.

Anem per tant a la Llei en sí. Diré, que una vegada realitzat l'estudi necessari per elaborar les circulars informatives del meu despatx, hi ha alguns aspectes que m'han decebut clarament.

No vull entrar detalladament, en determinades qüestions, que en la meva humil opinió, té la missió de vestir, ornamentar i recarregar la norma, al joc amb el "barroquisme" imperant en els nostres legisladors, siguin del color que siguin. Ja que realment, crec que per al comú dels mortals, per al veritable "emprenedor a peu de carrer", passaran inadvertides i en la seva major part inaplicadas. Pel que em centraré, en dos dels aspectes més cridaners, com són la "Tarifa Plana per a Autònoms" i el Règim especial de Criteri de Caixa en l'IVA.

Pel que fa a la trucada "Tarifa Plana per a Autònoms", haig de destacar com a positiu la fi del límit d'edat, existent amb anterioritat. Amb el que les reduccions, queden delimitades per un horitzó temporal de 18 mesos i uns percentatges del 80, 50 i 30 % respectivament, per cada 6 mesos successius d'aquests 18. Sempre és clar, amb la condició que l'autònoms en qüestió, no haguessin estat d'alta en el REPTA (Règim Especial dels Treballadors Autònoms) en els 5 anys immediatament anteriors a la data de la seva nova alta.

Fins a aquí, tot bé. Es podria entrar a discutir un major o menys percentatge o un major o menor temps de reducció. Però, hete aquí, que hi ha altres limitacions a aquesta reducció. D'una banda, la norma parla "3. El que es disposa en els apartats anteriors serà també d'aplicació als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que estiguin enquadrats en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms,..", amb el que la Seguretat Social, en una aplicació restrictiva de la norma, exclou a tots els autònoms, que ho siguin per mor de ser administradors d'una societat.

Per tant, el que vulgui emprendre i vulgui acollir-se a la "Tarifa Plana", o no constitueix una societat o si ho fa, tindrà al seu torn que donar-se d'alta també com a persona física, amb el lògic encariment de les despeses de la seva empresa, sense entrar a detallar, si estem o no davant un frau de llei en realitzar aquest artifici.

Però a més a més, també s'exclou a aquells autònoms, que emprin a treballadors per compte d'altri. Qüestió aquesta que entenc encara menys si cap que l'anterior. ja que es penalitza clarament la generació d'ocupació o en defecte d'això és una clara trucada al frau dels "falsos autònoms".

Simplement diré, per tancar aquest apartat, que amb la qual està caient, crec que no ens podem permetre, ni perdre ni un sol lloc de treball, ni obrir o incitar al frau, que bastant tenim amb el que tenim i molt menys d'una manera tan basta.

Passarem per tant, a revisar la que sembla ser, és la solució a la ja llegendària i tradicional queixa referida a la bestreta de les quotes d'IVA, de les factures d'ingressos. Fins ara, l'empresari i professional, encara que no hagués cobrat les quotes d'IVA, havia de passar per caixa, veient-se obligat a ingressar-les a l'Agència Tributària, en aplicació del criteri de la meritació, amb els lògics problemes de liquiditat que això comporta. Doncs bé, en teoria en aplicació del nou Règim Especial del Criteri de Caixa en l'IVA, això no ocorrerà.

Vegem amb una mica més de detall al fet que em refereixo amb "en teoria". Encara que per a això, primer diré que és un descans veure, que el nou règim és una opció voluntària. Per optar a la mateixa, cal fer una comunicació abans que finalitzi aquest 2.013. Opció, està a la qual solament podran optar, aquells professionals o empresaris, que durant l'any anterior hagin facturat menys de dos milions d'euros i amb un mateix client en un any natural no hagin superat els 100.000 euros de facturació.

Fins a aquí, podríem considerar tot com dins de la normalitat. Però si reunim els requisits i desitgem acollir-nos a tan anhelat règim, hem de conèixer, que igual que no estem obligats a avançar l'IVA de les factures que no hàgim cobrat, tampoc podrem deduir-nos l'IVA de les factures suportades que no hàgim pagat.

Però a més, aquesta demora en l'ingrés, no és indefinida, ja que la Llei estableix, que encara que encara no s'hagin cobrat les quotes d'IVA, aquestes deuran liquidar-se abans del dia 31 de Desembre de l'exercici posterior al que s'emet la factura.

Però també aquesta apartat, té "lletra petita" per a aquells professionals o empresaris, que no s'hagin acollit a aquest Règim. I és que, quan algun professional o empresari, rebi una factura d'un proveïdor, que estigui dins d'aquest règim, no podrà deduir les quotes d'IVA d'aquesta factura, fins que les hagi pagat o en defecte d'això les hi podria deduir, si encara les té pendents, amb data límit del 31 de desembre, de l'any posterior al que hagi realitzat l'operació que genera aquesta factura.

Amb el que és possible, que davant aquesta "lletra petita" que indicàvem, hi hagi algun client que deixi de treballar amb proveïdors, que estiguin en aquest règim, per evitar-se aquesta complicació.

Així mateix, es pot clarament observar, que l'adequada llevanza de les obligacions registrals, que es van a derivar d'aquest règim, va a suposar una càrrega addicional per als despatx professionals especialitzats en la matèria o en defecte d'això, una gran càrrega de treball burocràtic, per a aquells empresaris o professionals que no tingui externalitzades aquestes tasques.

Càrrega que haurà de començar, com no podria ser d'una altra manera, amb un estudi detallat de cada cas, per poder avaluar si li resulta interessant o no l'acollir-se a aquesta mesura.

No queda per tant, més que desitjar-vos, davant aquesta nova singladura que s'obre amb aquesta Llei i a l'espera de l'oportú reglament, que la força us acompanyi.

Pedro Toledo, Advocat
Gerent de l'Assessoria Toledo, membre de iusTime