Els conflictes de la reforma laboral

Panrico, Alstom, TV3: tres entre molts conflictes laborals. No són els únics: convenis bloquejats, al sector del lleure socioeducatiu o del metall, entre d'altres; negociacions inexistents i imposicions regressives, com a la funció pública; acomiadaments individuals, modificacions de condicions laborals, contractacions en frau de llei, etc. En qualsevol cas és la mostra d'un mercat de treball en el qual les relacions laborals s'estan degradant i les condicions laborals empitjoren.

Panrico, Alstom, TV3: tres entre molts conflictes laborals. No són els únics: convenis bloquejats, al sector del lleure socioeducatiu o del metall, entre d'altres; negociacions inexistents i imposicions regressives, com a la funció pública; acomiadaments individuals, modificacions de condicions laborals, contractacions en frau de llei, etc. En qualsevol cas és la mostra d'un mercat de treball en el qual les relacions laborals s'estan degradant i les condicions laborals empitjoren.

Els conflictes de Panrico, Alstom i TV3 ens mostren, més enllà de la coincidència temporal, uns trets comuns en l'actitud empresarial i la resposta política. En tots tres casos la contrareforma laboral ha afeblit la capacitat de negociació dels treballadors i treballadores, i ha augmentat el poder dels directius i empresaris per fixar de manera unilateral les condicions laborals. L'única posició explicitada per la part empresarial és la disminució dels costos laborals, condició única per millorar la competitivitat. I es vol imposar una nova rebaixa laboral després d'haver imposat (fa pocs mesos) durs sacrificis, salarials i acomiadaments (que es van justificar com a necessaris per garantir la viabilitat futura i l'ocupació). S'imposen unes relacions laborals autoritàries, basades en la lògica del xantatge: o s'accepta la rebaixa salarial i els acomiadaments o s'ha de tancar la planta. Bona part de la conflictivitat laboral que vivim és fruit de la reforma laboral aprovada fa un any amb els vots de PP i CiU, que imposa un model que disminueix la tutela sindical i judicial dels treballadors i treballadores, afebleix els seus instruments d'intervenció i negociació, i resta capacitat a l'Administració per intervenir en els expedients de regulació d'ocupació, etc.

Però també la manca de polítiques industrials actives i l'actitud submisa dels governs davant les empreses, provoquen aquestes situacions conflictives. Només hem de repassar la passivitat del Govern de la Generalitat davant la conculcació del dret de vaga a Panrico, on les actes que ha aixecat la Inspecció encara no han comportat sanció a l'empresa. O la inacció davant el desmantellament d'una planta com la d'Alstom, que pot comportar que Catalunya perdi tot un sector de producció industrial estratègic, com és el ferroviari. En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, són els pressupostos de la Generalitat que, quan s'aproven, justifiquen l'expedient que retalla sous i disminueix plantilla, i que ara deixa els treballadors sense conveni, i que obeeix a una voluntat política d'avançar en un model de mitjans públics subsidiaris del sector privat.

Difícilment se superarà la lògica dels conflictes laborals si es mantenen les bases que el sustenten. I aquestes són polítiques i ideològiques. El conflicte és la resposta lògica a la inexistència de mecanismes de negociació, a la manca de confiança i de compromisos. Urgeix canviar la inútil i injusta reforma laboral, establir equilibris entre empresaris i representants dels treballadors en termes d'informació, participació i negociació. Un any després de la seva aprovació s'ha demostrat que només ha servit per destruir ocupació, precaritzar les noves contractacions i empobrir els treballadors. Les empreses no són més competitives, però els empresaris tenen més poder. L'economia està estancada. La desigualtat i la pobresa creixen. Necessitem un canvi radical en l'orientació de les polítiques dels governs: garantir unes relacions laborals democràtiques, promoure polítiques industrials i polítiques públiques i fiscals orientades al canvi de model productiu i a la cohesió social.

Joan Carles Gallego

Secretari general de CCOO de Catalunya