El Govern espanyol recorre davant el Tribunal Constitucional la llei catalana d'acció exterior

Ho ha confirmat en roda de premsa la vicepresidenta del Soraya Sáenz de Santamaría, que ha explicat que el Govern entén que la llei autonòmica vulnera en alguns articles la Constitució; en particular, el 149.1, que diu que l'Estat té competència exclusiva en relacions internacionals, i el 97, que estipula que és el Govern de la Nació a qui correspon dirigir la política exterior.

El recurs va dirigit contra 20 dels 40 articles de què consta la llei autonòmica, han informat a Europa Press fonts del Ministeri de la Presidència.

S'impugnen els articles 1 a 9, per la seva consideració de la Generalitat com a actor internacional al marge de l'Estat espanyol; el 26 sobre les relacions de la Generalitat amb altres governs; els articles 29-33 relatius a la representació de la Generalitat a l'exterior, i del 34 al 38, sobre la diplomàcia pública de Catalunya.

La vicepresidenta reconeix que l'Estatut preveu que la Generalitat pugui desenvolupar "algunes funcions de projecció exterior", però subratlla que aquestes funcions han de "respectar les competències estatals", que desenvolupa una recent Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat.

També ha explicat que el recurs es fonamenta en la consideració que la llei catalana d'acció exterior té de la Generalitat, a la qual tracta "com un actor internacional al marge de l'Estat espanyol".

La norma conculca així mateix, el principi d'unitat de l'acció exterior de l'Estat, "en envair o almenys menyscabar la competència estatal en la direcció i posada en execució de la política internacional", ha dit.

La vicepresidenta també ha esmentat que la norma autonòmica "busca desenvolupar una diplomàcia pública de Catalunya, quan Catalunya no és un Estat" i per tant "no és subjecte de dret internacional i no té capacitat per establir aquestes relacions diplomàtiques".

Quan el Constitucional admeti a tràmit el recurs (tots s'admeten excepte error formal en la redacció del recurs), acordarà també suspendre la vigència dels preceptes impugnats en compliment de l'article 161.2 de la Constitució.

Aquesta suspensió serà per un màxim de cinc mesos: abans que conclogui aquest termini, el tribunal haurà de decidir si prorroga la suspensió o l'aixeca. La Generalitat a més té dret a recórrer la suspensió de la seva llei.

La llei catalana d'acció exterior i de relacions amb la UE va entrar en vigor el 12 de desembre, i el Govern espanyol només ha decidit recórrer quan ha comprovat quin ús feia d'ella la Generalitat.

QUÈ VA FER SALTAR LES ALARMES

En els últims mesos la Generalitat ha pres diferents decisions en acció exterior que han alarmat l'Executiu perquè el Govern i les autonomies han de mantenir el principi d'unitat de l'acció exterior de l'Estat, segons fonts governamentals.

A finals de desembre la Generalitat va publicar un decret que anunciava l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a Roma i Viena.

No obstant això, va comunicar la mesura al Govern espanyol després de la publicació del decret al DOGC, mentre que la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat l'obliga a avisar amb caràcter previ, ja que els ministeris d'Exteriors i Hisenda han d'elaborar sengles informes no vinculants sobre l'oportunitat i conveniència d'aquesta decisió.

Per aquest motiu el Govern decidís també ha decidit recórrer el 6 de febrer aquests decrets per la via del contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

ENCORATJAR LA SECESSIÓ

Però a més, i en paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, el Govern percep un intent de la Generalitat que aquestes noves delegacions s'assemblin cada vegada més a una ambaixada --que només pot obrir l'Executiu espanyol-- i està convençut que no s'obren per defensar els interessos catalans o promoure la seva llengua i la seva cultura, sinó "per encoratjar el procés secessionista".

És un objectiu que xoca clarament amb l'obligació de les autonomies de no actuar contra la política exterior d'Espanya, que dirigeix el Govern, com especifica la Constitució en el seu article 97.

Una sentència posterior del Tribunal Constitucional de 1994 va fixar els límits que ha de tenir l'acció exterior de les CCAA, l'activitat no pot incidir en la política exterior de l'Estat ni generar responsabilitats per l'Estat davant d'altres països estrangers o organitzacions internacionals, entre altres coses.

Una altra de les decisions controvertides adoptades per la Generalitat després de l'entrada en vigor de la llei catalana d'acció exterior és el canvi formal en el càrrec del cap de la delegació catalana davant la UE.

EL RANG DE ALTAFAJ

El 13 de gener la Generalitat va nomenar l'exportaveu de la Comissió Europea Amadeu Altafaj com el seu "representant permanent davant la Unió Europea".

Catalunya té una delegació a Brussel·les des de 2004: va ser la primera oficina de representació política que Catalunya va establir fora d'Espanya, a la qual posteriorment van seguir altres a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units i, properament, s'uniran Àustria i Itàlia.

Fins ara, al capdavant d'aquestes oficines estava un "delegat" de la Generalitat, però el nomenament de Altafaj és el primer en què el Govern autonòmic denomina formalment a aquest càrrec polític "representant permanent".

El problema rau en que es tracta del mateix terme amb el qual es denomina als ambaixadors d'Espanya davant les organitzacions internacionals, per aquest motiu l'Executiu també hagi decidit recórrer aquest aparent moviment de la Generalitat d'elevar el rang del seu representant a Brussel·les, per al que té de termini fins a mitjans d'aquest mes.

Mentrestant, el Govern ha remès un escrit a la Generalitat donant-li l'oportunitat de rectificar el nomenament del representant permanent si vol evitar el recurs; però, l'Executiu no ha rebut per part del Govern mostra alguna de voler fer un pas enrere.