Iceta i Rivera advoquen per revisar la Constitució però discrepen sobre l'abast

En un acte organitzat per Federalistes d'Esquerres en l'Ateneu Barcelonès, Iceta ha demanat una Constitució federal que defineixi Espanya com a "nació de nacions", aclareixi el repartiment de competències, posi límits a la solidaritat de les comunitats que són aportadoras netes a la caixa comuna, i un Senat nou on la representació recaigui als governs autonòmics.

Rivera ha dit que Espanya ja és un "país de caràcter federal", ha advertit que la reforma de la Carta Magna no és una vareta màgica que ho arregli tot, i ha exposat que per canviar el finançament no és necessari tocar la Constitució, sinó que pot modificar-se la Lofca.

Iceta ha destacat que per a ell només hi ha un aspecte irrenunciable i és que l'eventual reforma se sotmeti a referèndum a tots els espanyols, i ha expressat els seus dubtes sobre la reforma tècnica per la qual advoca Rivera: "La reforma tècnica em dóna molta por que sigui tan tècnica que no hagi de ser sotmesa el vot dels ciutadans".

El diagnòstic del socialista és que a Catalunya hi ha un "empat d'impotències" entre independentistes i no independentistes, per aquest motiu conclou que la reforma de la Constitució és la la via que ofereix més possibilitats de consens entre els catalans i també en la resta d'Espanya per donar una sortida a la situació de Catalunya i per millorar el conjunt d'estructures de l'Estat.

Per Rivera l'irrenunciable és que la Constitució doni drets als ciutadans i no privilegis als territoris, i ha advertit que la prioritat per a Espanya és una altra: "El millor antídot contra els qui volen trencar el país és que el país funcioni", per aquest motiu les seves prioritats siguin la lluita contra l'atur i la corrupció.

CULTURA FEDERAL

Iceta ha dit que falta una cultura federal i ha lamentat: "A Espanya hi ha un idea de federalisme contraría a la qual hi ha en la resta del món. En la resta del món és una idea d'integració i a Espanya és vist com un instrument de disgregació".

Rivera ha precisat alguns dels canvis tècnics que proposaria per a la Carta Magna: definir què són les autonomies en la pròpia Constitució -ara no ho estan- i deixar clar el repartiment competencial entre nivells d'administració per donar per tancat el procés de transferències a les autonomies.

El tercer participant en el debat ha estat el secretari general del PSUC Viu, Albert Miralles, que ha defensat un "procés constituent", amb un pacte fiscal que abordi sobretot el frau fiscal que hi ha a Espanya i que es reculli la participació de Catalunya en les principals institucions de l'Estat.

ABSÈNCIES

El president de Federalistes d'Esquerres, Manuel Cruz, ha explicat que al principi també estaven convidats al debat ICV i UDC, però finalment han declinat la seva presència, i ha reivindicat el federalisme: "No es creen a partir d'ara a ningú que els digui que no hi ha federalistes a Catalunya, és que no s'atreveixen a debatre amb ells".

Cruz no ha volgut entrar en els detalls sobre els motius d'aquests partits per absentar-se perquè considera que els correspon a ells aclarir-ho, i Iceta ha ironitzat sobre les absències: "Quan em van dir que Rivera venia al meu també em van entrar molts dubtes de si havia de venir: Vaig pensar, t'asseuran al seu costat i ell és molt més maco".

També ha intervingut des del públic l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, que ha negat que Catalunya tingui dret a l'autodeterminació ja que és un supòsit previst només per a pobles oprimits, i ha dit que un Estat federal és aquell que no permetria que un expresident de la Generalitat com Jordi Pujol hagi "defraudat durant 34 anys".