Padrosa treu pit i amaga xifres

La campanya en els mitjans "amics" de Boi Ruiz i els seus acòlics, entre ells Padrosa, per dir que les llistes d'espera s'han reduït és de riure, sinó fos per la gravetat de l'assumpte. L'estratègia de D. Boi ha canviat, ja no parla ell sinó que deixa a altres que ho faci i es cremin. És el cas de Padrosa, director del Cat Salut, entre altres coses. I no en té prou amb això sinó que cada setmana hi ha algun centre hospitalari que treu titular de "s'han baixat les llistes d'espera en tal o qual percentatge".

La campanya en els mitjans "amics" de Boi Ruiz i els seus acòlics, entre ells Padrosa, per dir que les llistes d'espera s'han reduït és de riure, sinó fos per la gravetat de l'assumpte. L'estratègia de D. Boi ha canviat, ja no parla ell sinó que deixa a altres que ho faci i es cremin. És el cas de Padrosa, director del Cat Salut, entre altres coses. I no en té prou amb això sinó que cada setmana hi ha algun centre hospitalari que treu titular de "s'han baixat les llistes d'espera en tal o qual percentatge". Una mentida reiterada, per molt que ho intentin, no va a convertir-la en una veritat absoluta perquè el fet afecta de ple al ciutadà que el pateix en pròpia pell i ningú ho va a convèncer del contrari, per molt suport informatiu que tingui Boi Ruiz.

Les llistes d'espera sempre s'han maquillat i no s'ajusta a la dura realitat que viuen els perjudicats. I si vol Don Boi, parlem de les esperes, de vegades d'un any, o més als especialistes fins a un punt incomprensible i quan hi ha queixes, els deriven a la sanitat privada, que per això està. Les visites als metges de capçalera més d'una setmana s'allarga l'espera cada dia més, i no diguem el que han d'esperar els ciutadans per a la realització de proves: ressonància magnètica, radiografia ... i tot això. Aquest conseller s'està carregant sense contemplacions la sanitat pública catalana amb el consentiment del president Mas, que mira per al cel, quan el seu "comptable" Mas-Colell estreny els números i no sap prioritzar les necessitats dels ciutadans. O sí que sap?

Encara recordo a Boi Ruiz, que aspirava a ser director del Cat Salut, en l'etapa del tripartit, quan anava presumint que venia de la UGT de Catalunya, que havia estat sindicalista i que no era sospitós de res ... No sé qui ho va dir però "no hi ha res més perrillós i sectari que els conversos". Però mentre això succeeix, hi ha algun sindicat que mira a una altra banda ... No cal donar noms perquè els que són del sector ja saben a qui em refereixo. Així els va a alguns! Però el incomprensible és la posició d'alguns partits, que es diuen d'esquerres i donen la callada per resposta davant de tanta barbaritat. Mai la sanitat catalana ha estat tant malament, ni tan sols en l'etapa de Xavier Rius, que no s'assabentava de res i se la colaven per tot arreu. Això sí, va saber buscar el seu lloc en Acciona, en el camp de la salut, fent hospitals allà on el deixen. També els seus companys de partit el van deixar tirat.

En l'etapa Pomés, l'home estava "una mica obsessionat" per les amenaces d'ETA i vivia sense viure en ell i amb dos escoltes enganxats a la seva figura. Però no va perdre en temps ja que va saber donar un cop de "aigua" als germans de Sant Joan De Déu, i quan ningú del seu partit CDC li donava un cop de mà, quan va deixar el càrrec perquè Pujol va perdre les eleccions, i conseqüentment el govern. Pomés va entrar en l'Ordre de Sant Joan Déu amb comandament en plaça, no com "germà" però sí amb molt poder per fer i desfer, s'ho havia guanyat a "pols" en la seva època de conseller. Però s'havia quedat amb un mal gust de boca pel poc suport rebut dels seus companys de partit. Així que es va fer amic de la Consellera Geli i tontejar amb el PSC per veure si queia alguna cosa, com va fer algun altre dels prohoms convergents.

Però mai ningú en tan poc temps ho ha fet tan malament com Boi Ruiz. Serà el conseller més recordat pel profund dany que li ha causat a la sanitat pública i tants favors a la sanitat privada.