'La víspera de casi todo', de Víctor del Árbol, confabula amb el "dolor i el passat"

 

Víctor del Árbol, l'autor, expolicia català i Premi Nadal de Novella 2016, ha presentat el seu nou llibre 'La Víspera del casi todo' (Columna / Destino). En ell confabula el "dolor i el passat" i està ambientada a la Costa da Morte, Barcelona i Argentina. 

 

"Estimo profundament l'natura del que som: meravellosos i increïbles, però tenim l'ànima profundament malalta", ha dit Del Árbol en una trobada amb els mitjans a Muxía (La Corunya).

Ha afirmat: "Faig el mateix que Dostoievski, Baroja, Unamuno: qüestionar la naturalesa del que som i no negármela", i ho fa amb una novel·la està protagonitzada pel policia Germinal Ibarra i una dona hospitalitzada amb contusions violentes que el reclama, en un encreuament de dues històries.

Del Árbol ha reivindicat que la novel·la transcendeix als gèneres, de manera que és una història mestissa entre la novel·la negra, psicològica i existencialista, i que alberga en el fons "exilis interiors" de la mà de personatges que pensen que es poden reinventar i que poden esborrar el seu passat i ser persones diferents.

Són frontisses de la seva novel·la el passat i el dolor d'aquests personatges, un dolor que al seu torn treu a la llum un dels seus fantasmes: les malalties mentals, perquè les seves experiències més traumàtiques estan relacionades amb elles: "Durant molt temps he tingut por de que la bogeria fos contagiosa".

El dolor li interessa per la seva vessant no com depressió, sinó com a motor del 50% de la vida: "El primer que fem quan venim al món és plorar", diu l'autor, que pren el sofriment com a revulsiu i per això els seus personatges mai es resignen.

Respecte al passat, Del Árbol proclama a través de la novel·la: "Si no afrontes el que ets, no pots ser una altra cosa. No et pots passar la vida fugint del que ets", per molt que un intenti canviar de vida o de residència.

BAIXAR A L'INFERN "SENSE PARACAIGUDES"

Ha dit que la novel·la tracta de la contradicció de l'ésser humà, amb una visió del món que part de la desesperança, que l'ésser humà està podrit i malalt però tot i així val la pena: "La novel·la negra és una baixada a l'infern sense paracaigudes".

De fet, ha defensat que en les primeres pàgines de la novel·la ja ha succeït el crim i se sap el culpable i la novel·la comença després d'això: "Jo no sóc Tarantino, no m'agrada la pornografia de la violència. Jo començo a comptar on els altres acaben".

Sobre l'elecció de Muxía com a escenari, ha explicat que va visitar aquest espai agrest fa deu anys i el va enamorar la seva atmosfera que és la fi de tot i on el temps no importa, convençut que el paisatge forma caràcters i "al final un acaba mimetitzant amb el lloc en què viu ".

La presència d'Argentina en la novel·la amaga certa reivindicació de la memòria històrica i del tema en comú amb Espanya dels desapareguts de la dictadura, un assumpte pel qual l'autor se sent especialment interessat i que a Espanya té a 200.000 persones desaparegudes, assegura .

ESCRIPTOR MÉS QUE POLICIA

Del Árbol ha assegurat haver deixat de ser el policia que escriu per convertir-se en l'escriptor que era policia, segons la seva definició, deixant enrere un estigma que li fa reivindicar que "a un artista se l'ha de jutjar per la seva obra, no pel que ell sigui ".

Per la seva escriptura s'ha recolzat en el ritme narratiu de 'True detectiu' i 'Breaking bad', ha dit, i en el procés ha perdut uns vuit quilos amb l'objectiu d'aconseguir que el lector acabi identificant les novel·les per la seva veu.

Sobre el lirisme de les seves pàgines, ha confessat ser un "poeta frustrat", i que, de fet, escriu poesia que roman inèdita perquè és massa privada.

No obstant això, la seva pròxima novel·la ja està en camí i és una 'road movie' de dos avis, protagonistes d'una història d'amor per demostrar que en la vellesa hi ha futur i amb un to més lluminós, tot i que la història acabi "com el Rosari de l'Aurora".