Pérez Andújar i el maccarthisme a la catalana

Jaume Collboni, Pérez Andújar i Ada Colau en la presentació del cartell de la Mercè 2016, festa on l'escriptor català farà de pregoner | Federalistes d'Esquerres

La cosa va a més. Des 2012 cap aquí la Generalitat exerceix un monopoli del poder sobre la societat catalana en què únicament és 'correcta' l'opció secessionista. Juguen a això, i amb desvergonyiment, els mitjans de comunicació públics, els partits del procés, força premsa subvencionada i les associacions civils ordis des de les institucions. Davant d'aquest panorama molts ciutadans vivim incòmodes. Ens sentim sotmesos a un intent d'homogeneïtzar la societat catalana que és incapaç de respectar la diferència o la crítica.

Des d'aquesta atmosfera asfixiant, que genera el nacionalisme excloent, alguns vividors del conte independentista s'atreveixen a jutjar i anatematitzar fotografies amb toreros, pregons de festa major o literatures diverses... Res escapa a l'ull censor dels guardians de la secessió. Fatal; maccarthisme en estat pur què viu aquest país. Pròleg d'una intolerància in crescendo que plana sobre la societat catalana; negació del lliure pensar, del pluralisme polític i dels sentiments d'identitat del diferent. Aquí ja val tot. Ultratjar la bandera aliena i santificar la pròpia surt gratis. Desafiar l'estat de dret, reescriure la història al gust i utilitzar la tele pública per convocar mobilitzacions està a l'ordre del dia, no passa res. El camí cap a Ítaca justifica els mitjans.

En aquestes circumstàncies el pregó alternatiu, que prepara Toni Albà, és una mostra més d'aquest maccarthisme a la catalana que s'ha instal·lat en alguns estaments de la nostra societat. Però el més ridícul, i lamentable, és que se sumin a la performance representants municipals que fugen de l'estigma del 3% enarborant estelades alhora que neguen, de facto, la llibertat d'expressió.

No és la primera vegada que això passa. Abans de Pérez Andújar altres, i d'altres, van haver de suportar crítiques miserables i desconsiderades per pensar i escriure diferent. Em porta sense cura si Toni Albà és un bon comediant, per a molts s'ha convertit en el braç tragicòmic d'inquisidors i intolerants.