Barcelona aposta pel model públic de rehabilitació sanitària davant el frau d’algunes empreses privades

L’Ajuntament de Barcelona es planteja la rescissió dels contractes de rehabilitació atorgats a empreses privades sancionades per la Seguretat Social per irregularitats en la contractació laboral i impulsar un model públic que millori la qualitat del servei.

|
Rehabilitaciconsorcibcn

 

Rehabilitaciconsorcibcn


L’Ajuntament de Barcelona es planteja la rescissió dels contractes de rehabilitació atorgats a empreses privades sancionades per la Seguretat Social per irregularitats en la contractació laboral i impulsar un model públic que millori la qualitat del servei.


Així, la comissionada municipal de Salut, Gemma Tarafa, ha demanat al Servei Català de la Salut (CatSalut) que estudiï la viabilitat de fer una rescissió immediata dels contractes de rehabilitació atorgats a empreses privades amb ànim de lucre sancionades recentment per la Seguretat Social per irregularitats en la contractació laboral.


La setmana passada els consells plenaris dels districtes de Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu varen aprovar un seguit de mocions en aquest sentit després de que s’hagin recollit 5.000 signatures de veïns i veïnes que demanen el mateix. El consell de Sant Andreu va aprovar la moció per unanimitat de tots els grups i Nou Barris ja va fer el pas l’any passat.


En aquest context, l’Ajuntament ha demanat al Consorci Sanitari de Barcelona avançar en els anàlisis jurídics i en la preparació de les alternatives assistencials que permetessin deixar de renovar aquests contractes.


Els serveis de rehabilitació ambulatòria i domiciliària contractats a empreses privades amb ànim de lucre representen més de 8 milions d’euros l’any, només a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament, però, considera que hi ha diverses empreses públiques amb capacitat d’assumir aquests serveis a la ciutat, i que estaria justificat fer-ho de manera immediata en aquells casos en que existeixin empreses sancionades per pràctiques poc ètiques en la contractació de personal.


Per exemple, a Sant Andreu i Nou Barris, l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya ja presten els serveis de rehabilitació ambulatòria i és només la domiciliària la que realitzen empreses externes.


En el cas de Gràcia, està previst que l’Hospital de l’Esperança disposi de més espai per a rehabilitació un cop entri en funcionament el nou Centre Fòrum a partir del 2018.


“Des del 2016, arran de la publicació del nostre informe sobre privatització i de la proposició de Nou Barris, hem demanat al Consorci Sanitari començar a treballar per deixar de renovar aquests contractes i que se’n facin càrrec proveïdors públics”, ha assegurat la comissionada, Gemma Tarafa. “Som conscients que cal preparar una desprivatització d’aquesta magnitud amb el màxim rigor, però també creiem que aquestes irregularitats, la mobilització ciutadana i l’acord polític dels districtes donen peu a prioritzar i accelerar aquest procés i començar a actuar en el lots amb empreses sancionades”.


En definitiva, “més enllà de treballar conjuntament en un nou model de rehabilitació sanitària, el que demanen de forma immediata és que es reverteixin els contractes en què s’ha detectat una gestió reprovable. Es tracta d’una possibilitat real i proporcionada donades les circumstàncies actuals”, ha afegit Tarafa.


La rehabilitació és una part clau per aconseguir una ràpida recuperació d’una persona malalta en patologies tan diverses com traumatismes, dolors crònics, problemes respiratoris, cardiopaties o accidents cerebrovasculars. Els processos són prescrits tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària i sociosanitària, ja sigui per fer-se en un centre concret o a nivell domiciliari. Quan aquesta atenció la duen a terme empreses no integrades a la xarxa assistencial, però, es redueix el seguiment de la prescripció feta des de l’hospital o des de l’atenció primària.


El fet que siguin empreses amb ànim de lucre que presten el servei i cobren en funció del nombre de processos completats, segons recorda l’Ajuntament, facilita encara més que hi hagi incentius per reduir costos de personal i el nombre de sessions terapèutiques. Un model de col•laboració entre l’atenció primària i hospitalària del territori contribuiria a millorar la qualitat del servei i el seguiment de les persones malaltes que reben serveis de rehabilitació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA