Foreign fighters

Respon la denominació del títol d'aquest article a com els jihadistes de l'Estat Islàmic consideren als seus combatents (fighters) a l'estranger (foreign). Els FF són 'soldats' que, tot i no pertanyent geogràficament als països en què s'ha creat el Califat islàmic, han decidit no només afiliar-se a l'esmentat Estat autoconstitutido amb enclavaments de l'Iraq i Síria (ISIS o Estat Islàmic de l'Iraq i Síria, per les sigles en anglès), sinó que estan disposats a lluitar per la seva supervivència i expansió utilitzant els mètodes de guerra que estiguin al seu abast, i rebent ordres de la dirigencia religiosa i política musulmana sunnita al front hi ha el Califa, Abu Bakr al -Baghdadi.

Els responsables de la carnisseria terrorista de la Rambla han estat / són 'foreign fighters'. La seva capacitat per matar i sembrar el terror ja havia quedat àmpliament demostrada en altres accions efectuades a Europa en els últims mesos (recordem els atemptats de Niça, Berlín, Londres, Manchester o Estocolm). Els FF pertanyen al Daesh, la qual és una altra expressió de l'acrònim àrab formada per les mateixes paraules que componen ISIS; és a dir, 'Al-dawla al-Islamiyya fi l-'Irâq wa l-Sham'. Resulta, però, que depenent de com es conjugui, aquesta paraula també pot significar "una cosa que aixafar o trepitjar", "intolerant" o "el que sembra la discòrdia". Les tres accepcions irriten i són rebutjades pels militants jihadistes.

De les diverses arestes que envolten els successos de Barcelona, tres són aquells que reclamen les breus reflexions d'aquest article. La primera, i com no podia ser menys, pertoca a les forces de seguretat i intelligència, primers actors principals en prevenir i reprimir les accions violentes dels terroristes gihadistes. A poques setmanes per a la celebració del referèndum convocat unilateralment per la Generalitat de Catalunya, l'atemptat ha exposat les deficiències de coordinació entre les policia autonòmica (Mossos d'Esquadra) i la Guàrdia Civil i Policia Nacional estatals.

LLUITA ANTITERRORISTA

En la lluita antiterrorista, i en un país si més federalitzant com Espanya, es podria esperar un enfortiment d'instàncies horitzontals com la UNE (Unitat Nacional d'Europol). Com bé indicava el meu collega, Fernando Reinares, pioner en els estudis de terrorisme en la nostra país, a la UNE haurien d'estar també presents funcionaris les policies autonòmiques, com són els Mossos d'Esquadra, de la mateixa manera a com ja passa amb els del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. Això comportaria la seva presència a l'oficina d'enllaç que Espanya, com cada Estat membre de la UE, té a la seu de l'Europol a l'Haia.

Lamentablement, i en línia amb una certa aversió dels polítics secessionistes que governen la Generalitat, tal model de participació 'federal' no és del seu grat. Com succeeix en altres àrees en la implementació de polítiques i serveis públics, la seva preferència és a actuar independentment i no interdependentment.

Tal enfocament alimenta no només als que fan ús i abús de les xarxes socials amb els seus rumors i sofismes, sinó també a aquells acadèmics i professionals de l'intellecte que aventuren la hipòtesi que l'Estat espanyol hauria 'amagat' informació rellevant per a la comissió d'un possible atemptant, el qual es va consumar a la tarda del 17 d'agost. Es suggereix, en base a aquests suposicions, que l'Estat espanyol s'hauria aprofitat d'aquesta situació per deixar 'empantanegat' el procés d'autodeterminació afavorit pel els nacionalistes secessionistes catalans.

La ràbia i l'odi cap a tot el espanyol que trasllueix en tals paranoies és un desolador contrapunt a la unitat demostrada espontàniament pels barcelonins, catalans i espanyols de totes les ideologiasy sensibilitats que es van manifestar als carrers de la Ciutat Comtal pocs dies després de l'horrible atemptat.

Un segon apunt fa a la sorpresa generada per l'existència deuna cèllula 'dorment' a Catalunya que apuntava a la realizacion d'una massacre més gran, inclòs un atemptat al temple de la Sagrada Família. Fa uns mesos ja suggeria en un altre article d'opinió la necessitat que les pròpies comunitats musulmanes que notessin conductes 'irregulars' entre els seus membres i persones properes delatessin a aquestes persones. És un lloc comú reiterar que "tots" musulmans no són terroristes ni assassins. Tampoc ho són els cristians, alguns dels quals amb la simbologia de la creu (gammada) van ser responsables del pitjor episodi de la història humana (la Shoa o Holocaust jueu durant la Segona Guerra Mundial).

ALCORÀ

Però no és menys cert, com ens recordava Antonio Elorza recentment, que els jihadistes terroristes són musulmans i que hi ha un dictamen alcorànic que un creient mai testificarà contra un altre. I que l'Alcorà, les sentències, les biografies de Mahoma ofereixen la inequívoca doble fonamentació de la jihad com a mediació necessària fins que l'islam imperi universalment (2,193) i de l'exigència de terroritzar per les armes als enemics d'Allà (8, 60).

És per això que els musulmans que van a viure a Europa confronten un dilema que per a alguns d'ells pogués ser insoluble: Per què aquells que poden saber de les derives terroristes dels seus coreligionaris no els denuncien? ¿Anteposen la seva pertinença primària a una religió comuna a la seva lleialtat a la societat europea on viuen? La collaboració dels musulmans amb les forces policials i de seguretat és crucial per prevenir atemptats devastadors com el de Barcelona. A la seva disposició estan web, apps i el telèfon 900.822.066 de denúncies anònim i confidencial.

En tercer lloc convé fer una complementària precisió a l'estesa apreciació que el fanatisme religiós, i la seva excrescència terrorista, no són més que els efectes de les fractures de desigualtat i poder que separen occidentals i musulmans. No pocs territoris on s'assentaven aquests últims van ser colonitzats pels europeus en el passat. S'assumeix banalment que el que ara passa a les democràcies europees és directa conseqüència de les seves pretèrites pràctiques de dominació imperialista. No hauríem de sorprendre'ns --es llisquen en tals comentaris estructuralistas-- que ara toqui penar als europeus pels seus errors sistèmics del passat.

Potser també seria bo reflexionar sobre la sociodicea, o l'explicació i justificació social del mal, tema abordat per un dels nostres més preclars sociòlegs, Salvador Giner. El pensador català ens fa observar que la raó és una instància que no hi és, necessàriament, per sobre de la realitat. Així, la monòtona repetició de la ideologia del 'mal necessari' extrem s'ha imposat en tots els moviments polítics han volgut imposar la seva raó, com és ara el cas del gihadisme terrorista. Aquesta és la principal guia operativa dels FF, o combatents a l'estranger de l'Estat Islàmic.