Una societat amb resposta

Vivim una època en la qual la ciutadania se sent moltes vegades impotent per superar problemes que suporta històricament. Un molt de recurrent són els molt diferents murs que ens separen en les societats que hem vist créixer.

A 'Rebel·lió a la Granja', Orwell ens descriu aquesta sensació d'incapacitat de fer un salt des d'aquest present, al qual vam arribar carregats de dècades de promeses i compromisos incomplerts, però que, de nou, ens venen com a única sortida la visió del futur que controlen des d'aquest poder invisible, però, és el moment de reinventar la vida, reinventar les ciutats, trencar les rutines del consum induït, i caminar en una constant creació per a un govern del comú, on els oligopolis no controlin el nostre futur.

Hem de reaccionar amb els coneixements que avui dia s'estan desenvolupant i que van en multitud de direccions. Comptem amb una ciutadania que gestiona la seva vida quotidiana segons molt variats conceptes i savieses que unes vegades es troben i altres se separen del saber científic. Això ens ha de fer pensar que res és únic i totalment vàlid, i efectivament la ciència moderna es considera més rigorosa com més està disposada a dialogar amb altres coneixements: el seu potencial és més gran com més conscient sigui dels seus límits.

VALORS

Del reconeixement d'aquests límits i de la disponibilitat al diàleg emergeixen nous coneixements, que busquen el seu ecosistema i les seves constel·lacions de noves idees que s'articulen i s'enriqueixen mútuament. A partir d'una major justícia cognitiva, que és la justícia entre sabers, és possible que es proclami l'existència i els valors d'altres models i formes de conviure i organitzar aquest món i la vida dels seus ciutadans. 

Formes de conviure que no tenen per què basar-se en l'únic pensament de la lògica neoliberal, privatitzadora i monopolística dominant.

No hi haurà convivència si no construïm ciutats on floreixin societats que no l'separin els murs de la injustícia, de la desigualtat, de la xenofòbia, i de la negació dels drets universals. No podem permetre que les ineficiències econòmiques, ni la corrupció que socaba l'ètica, i causa un dany psicològic per l'increment de la desconfiança de la ciutadania en la seva democràcia, ens derrotin. Ells són els responsables que no tinguem suficients dotacions pressupostàries per tenir una sanitat, educació i serveis que cobreixin les necessitats per a tots els ciutadans.

La ciutadania creativa, aquesta que no es conforma amb viure a "la granja", impulsa la seva rebelió, per a un canvi ordenat, creatiu, impulsor de noves iniciatives i atractiu. Que elimini desigualtats, creu oportunitats i impulsi una economia que desenvolupi el bé comú com un objectiu estratègic dels projectes. Projectes en els quals les taxes de retorn no siguin totes per al capital financer, sinó que tinguin el seu equilibri entre els aportadors de la seva feina i els altres integrants en el seu desenvolupament. Un model on  l'ètica en la gestió sigui un principi que governin els projectes, i on les relacions amb les seves administracions públiques, especialment les de més proximitat, municipals, siguin presents com participis d'aquest canvi.

CIUTADANIA

Aquestes innovacions no sorgeixen de concessions generoses de les institucions, ni de cap grup polític dominant, ni de classes, ni elits, sinó que són la culminació de processos de treball participatiu amb la ciutadania i la societat civil de molts anys. Superant tensions i lluites de resistència contra models de desenvolupament que, previsiblement, només han beneficiat els que han sobreviscut les crisis.

El seu nou caràcter resideix en el fet de ser gèrmens d'una altra relació entre una ciutadania compromesa i les seves institucions municipals per donar naturalesa al que pot ser potencialment un projecte per resoldre els greus problemes que afrontem.

No oblidem que al poder com més se li deixa exercir amb prepotència, més es reforça. A més cessió, més exigències. Els poders econòmics, amb la seva potència en els mitjans, han aconseguit atemorir i s'han apoderat de les grans decisions de la política global, i la seva expressió és l'assalt als pressupostos públics, i no és casual que la posverdad i la corrupció siguin la cara d'una mateixa moneda. Per això corrupció i desigualtat social, estan vinculades, i si no les combatem amb eficàcia estem agreujant la malaltia de la democràcia caient en el cercle viciós de les reivindicacions sense resposta.

No permetem murs, ni físics ni invisibles, cada generació té els seus reptes, les seves frustracions, les seves queixes i la seva indignació. No minimitzem els impactes, siguin socials o mediambientals, perquè trenquen els equilibris i destrueixen les possibilitats de futur. Lluitem contra els murs del mercat laboral, del gènere, de l'ètnia, de la cultura, dels territoris, i caminem per recuperar l'Estat de Benestar. Un nou contracte social a on tots ens impliquem i construïm una societat on tant la joventut, com els sectors més adults de la vida, siguin presents en el debat públic, on sorgeixin emprenedors polítics que estiguin disposats a fer-ho. I llavors Soterrarem l'egoisme, la xenofòbia, el masclisme, la corrupció i tots els vicis circulen avui impunes per les vies públiques, perquè com diu la "plataforma pro-soterrament per a l'AVE: les persones per sobre".