Acorden el repartiment de càrrecs de la UE: repeteix Von der Leyen

Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han segellat aquest dijous el repartiment dels alts càrrecs comunitaris que inclou la renovació de la conservadora Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, després d'una negociació que se n'ha sortit sense el suport de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i malgrat el ferm rebuig del primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Els líders, reunits a Brussel·les des de primera hora de la tarda, han iniciat la discussió sobre els anomenats 'Top Jobs' a l'argot comunitari al voltant de les 22.00 hores i en només hora i mitja han anunciat l'acord, que confirma el paquet pactat prèviament pels governs de les famílies popular, socialdemòcrata i liberal i que suposa la renovació de la conservadora Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea a condició que superi el vot del Parlament Europeu, probablement el proper 18 de juliol.

L'acord també suposa que l'exprimer ministre portuguès António Costa, socialista, assumeixi la presidència del Consell Europeu de mans de Charles Michel el proper 1 de desembre, amb un mandat de dos anys i mig després dels quals els líders hauran de prendre una nova decisió , com estableixen els Tractats.

El tercer alt càrrec que completa el complex equilibri territorial, ideològic i de gènere és el d'Alt Representant de Política Exterior de la UE que exerceix el socialista Josep Borrell i que amb el canvi de legislatura passarà a les mans de la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, que en el moment de la votació s'ha absentat de la reunió de líders i ha delegat el vot al col·lega finlandès, Petteri Orpo.

Von der Leyen també ha deixat la sala al moment de la decisió de líders. Fonts diplomàtiques consultades per Europa Press apunten que Meloni ha votat en contra de Kallas i Costa però s'ha abstingut a l'elecció de Von der Leyen, altres fonts aclareixen que el de la italiana ha estat l'únic vot en contra que Costa sigui el nou cap de la diplomàcia europea.

Al final de la cimera, Meloni ha dit en un comunicat en xarxes socials que la proposta plantejada per populars, socialistes i liberals "és un error en el mètode i en el fons".

"He decidit no recolzar-la per respecte als ciutadans i als senyals que ens han fet arribar amb les eleccions", ha raonat la mandatària italiana, que ha dit que seguirà treballant per "donar finalment a Itàlia el pes que li correspon a Europa".

Orbán, que ha deixat clar durant tota la campanya que s'oposa de ple a la reelecció de Von der Leyen, sí que ha donat el seu vot a favor que Costa prengui el relleu de Michel, mentre que s'ha abstingut en la decisió sobre Kallas.

El primer ministre txec, Petr Fiala, que a l'inici de les negociacions es va situar al costat de Meloni i Orbán en contra del repartiment proposat per la coalició, ha confirmat en un missatge publicat a xarxes socials minuts abans d'iniciar les deliberacions finals que els candidats " compleixen els criteris”, que coneixia personalment tots ells i que amb els que ha tingut “molt bona experiència” treballant.

PRIMERES REACCIONS

"Kaja, Ursula i Antonio acceptats. Els plans de defensa, acceptats. Satisfacció, per a Polònia i per a Europa", ha celebrat el primer ministre polonès, Donald Tusk, un dels caps negociadors, en un breu missatge difós en xarxes socials després de la decisió.

La primera ministra estonia ha assenyalat l'“honor” que suposa ser designada candidata a cap de la diplomàcia europea. "Hem de continuar treballant junts per garantir que Europa sigui un soci global eficaç per mantenir els nostres ciutadans lliures, segurs i pròspers", ha indicat en un apunt en xarxes socials.

Kallas ha assenyalat que la guerra a Europa i la creixent inestabilitat al veïnat europeu són els principals desafiaments de la política exterior de la UE. En aquest sentit, ha promès treballar amb tots els estats membres per aconseguir la unitat de la UE i protegir els interessos comunitaris.

"El compromís personal i el treball ja demostrat per António Costa a la construcció europea i en termes de solidaritat i progrés és una garantia que el Consell Europeu estarà en bones mans", ha dit, per la seva banda, el primer ministre portuguès, Luís Montenegro, en un comunicat difós minuts després de la votació.

L'exprimer ministre de Portugal, António Costa, ha agraït en un missatge publicat en xarxes socials la confiança que hi han dipositat els líders en nomenar-lo president del Consell Europeu, una "responsabilitat" que assumeix "amb un enorme sentit de missió" i amb la "intenció de treballar estretament" amb la resta d'alts càrrecs europeus, "en un esperit de cooperació lleial entre les institucions".

El canceller alemany, Olaf Scholz --en qui el president del Govern, Pedro Sánchez, ha delegat el seu vot--, ha felicitat els nous alts càrrecs de la UE, el nomenament dels quals ha qualificat de "bona notícia" i de "senyal important ", a més de destacar que amb ells es podrà "avançar ràpid i bé".

COMBATRE LA MIGRACIÓ I REFORÇAR LA DEFENSA

Amb el repartiment d'alts càrrecs, els líders dels 27 han aprovat l'agenda estratègica que marcarà les línies mestres per al mandat europeu següent.

Entre elles, la UE incideix a cooperar amb els països d'origen i trànsit de migrants per frenar l'arribada il·legal a Europa, obrint la porta a noves formes de prevenir i combatre la migració irregular.

Igualment insisteixen a plantejar el repte a llarg termini de la migració irregular i les causes profundes, apuntant a la necessitat de treballar en els retorns i apunten al fenomen de la instrumentalització de migrants per part de tercers països.

En matèria de Defensa, l'agenda insisteix a mobilitzar els instruments necessaris per potenciar la seguretat i la protecció davant de noves amenaces, explorant noves i "innovadores" formes de finançament.

També es comprometen a millorar la interoperabilitat entre les forces armades europees, promoure les compres conjuntes i el desenvolupament de projectes militars conjunts.

Els líders han afegit una menció en aquest apartat per recalcar que una UE "més forta i capaç en l'àmbit de la seguretat i la defensa contribuirà positivament a la seguretat mundial i transatlàntica", tot recalcant que aquest esforç és "complementari" amb l'OTAN, "que continua sent, per als Estats que la integren, la base de la seva defensa col·lectiva".