Recentment, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha fet la visita anual a Espanya per elaborar l'informe de l'article IV. Durant aquesta visita, l'FMI ha expressat preocupacions respecte a la proposta de reducció de la jornada laboral al sector privat, liderada pel Ministeri de Treball sota la direcció de Yolanda Díaz. Segons el Fons, si no es gestiona adequadament, aquesta mesura podria elevar els costos laborals i disminuir tant la producció com els ingressos dels treballadors a llarg termini.
En resposta a aquests riscos, l'FMI ha recomanat als legisladors espanyols i als actors del diàleg social —incloent-hi ocupadors, sindicats i el Govern— que implementin una reforma que no només inclogui una moderació salarial, sinó que també permeti adaptar les mesures de manera flexible entre diferents sectors mitjançant la negociació col·lectiva, per així mitigar possibles efectes negatius.
Aquestes declaracions de l'FMI contrasten amb les reflexions optimistes que va compartir el ministre d'Economia d'Espanya des de Luxemburg, on va participar a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin).
El ministre Carlos Cuerpo afirma que és preferible que les negociacions entre empreses i treballadors respecte a la reducció de la jornada laboral culminin en un acord que combini flexibilitat per esquivar conseqüències adverses i que fomenti un increment de la productivitat. A més, defensa la preservació dels salaris dels empleats.
No obstant això, aquesta posició és objecte de crítiques per part del Fons Monetari Internacional, que suggereix que si es considera una reducció similar de la jornada al sector públic, aquesta s'ha d'ajustar proporcionalment a la diferència entre les hores de treball reals i la nova normativa legal suggerida.
Al seu informe sobre assumptes laborals, els tècnics de l'FMI han assenyalat que el salari mínim ha experimentat un augment significatiu, superant el 50% els últims cinc anys i assolint la meta del 60% del salari mitjà establerta pel Govern. En conseqüència, destaquen la importància de considerar els possibles efectes adversos a l'ocupació poc qualificada abans d'implementar qualsevol augment addicional. Recomanen que qualsevol ajustament futur es base en les directrius proporcionades per la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional, i advoquen per atorgar a aquesta comissió més autonomia i pes institucional.