Així ha anat la primera jornada de la Cimera de Pau d'Ucraïna

Aquest dissabte s'ha iniciat una cimera de dos dies a Bürgenstock, Suïssa, centrada en la pau per a Ucraïna. Aquest esdeveniment ha reunit més de cinquanta caps d'Estat i de Govern, juntament amb delegacions d'organismes europeus i de les Nacions Unides. Tot i això, l'absència notable de la Xina i Rússia ha marcat un to crític en les discussions.

Entre els assistents destacats hi ha els presidents d'Equador, Costa d'Ivori, Kenya i Somàlia, la vicepresidenta dels Estats Units Kamala Harris, i els ministres d'Afers Estrangers de Turquia i Aràbia Saudita. També es va comptar amb representants de menor rang de Brasil, Índia i Sud-àfrica, subratllant el caràcter global de la trobada.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va descriure la cimera com un "moment històric". Va subratllar l'esforç conjunt necessari per posar fi a la guerra i establir una pau justa, posant èmfasi en la cooperació internacional com a clau per assolir aquests objectius.

La visió de Zelenski s'alinea amb la proposta de pau del 2022, que inclou la retirada de les tropes russes, el cessament de les hostilitats i el restabliment de les fronteres originals. D'altra banda, la Xina i el Brasil van presentar una proposta conjunta de sis punts per a una solució política a la crisi ucraïnesa, advocant per una conferència internacional de pau que compti amb el reconeixement de les dues parts del conflicte, Rússia i Ucraïna.

La primera jornada de la cimera s'ha centrat en tres temes crucials: la seguretat nuclear, l'ajuda humanitària i l'intercanvi de presoners de guerra, i la seguretat alimentària mundial. En el tema de la seguretat nuclear, es va dedicar una atenció particular a la central elèctrica de Zaporiyia, actualment ocupada per Rússia, considerant els riscos inherents a l'ocupació d'instal·lacions nuclears en un conflicte armat.

Pel que fa a l'ajuda humanitària i l'intercanvi de presoners de guerra, aquest tema va ressaltar la necessitat urgent d'alleujar el patiment dels civils i els combatents afectats per la guerra i va proposar mesures concretes per facilitar aquests intercanvis. Finalment, la seguretat alimentària mundial es va discutir en relació amb l'impacte significatiu dels obstacles al transport de mercaderies a través del Mar Negre, vital per a l'exportació de gra ucraïnès, que té repercussions globals a la seguretat alimentària.

Tot i els avenços en les discussions, l'absència de Rússia ha estat una crítica recurrent. Molts observadors consideren que la presència russa és fonamental per a qualsevol avenç significatiu en les negociacions de pau. Aquesta crítica se suma a la complexitat de la situació, atès que les propostes de pau difereixen significativament entre Ucraïna i Rússia.

La posició de Rússia, expressada pel president Vladímir Putin, es basa en un projecte d'acord de les primeres etapes de la guerra, que inclou l'estatus neutral d'Ucraïna, la no adhesió a l'OTAN i els límits a les forces armades ucraïneses. Aquesta postura contrasta amb la visió de Zelenski, que exigeix la retirada completa de les forces russes i el restabliment de les fronteres originals.