La història de la multipropietat a Espanya és una muntanya russa que ha passat per períodes d'eufòria i ara s'enfronta al desencís de molts dels seus participants. Segons un article d'El País, en dècades passades, la multipropietat va tenir un auge significatiu, especialment entre els anys 80 i 90 del segle passat. Tot i això, com ha recollit el diari, va ser entre el 2002 i el 2008 quan va assolir els seus nivells màxims de vendes, impulsat per un context econòmic favorable i el finançament bancari que facilitava aquestes compres.
Dades de l'Associació Espanyola d'Afectats per la Multipropietat (Ascoe) indiquen que Espanya acumulava al voltant de 100.000 socis de multipropietat el 2010 i representen aproximadament el 26% del total de complexos de multipropietat a Europa. Això va convertir Espanya en un dels principals mercats de multipropietat al continent.
Tot i això, l'atractiu inicial de tenir un apartament a la platja a un cost relativament accessible aviat es va veure entelat per la lletra petita dels contractes i les pràctiques agressives de venda. Segons esmenta Juan Madrigal-Bormass, advocat d'Ascoe, en declaracions al diari, les presentacions de multipropietat eren reunions perllongades i persuasives, on es pressionava els compradors per signar contractes sense donar-los el temps necessari per reflexionar.
La regulació de la multipropietat el 1998, amb l'aprovació de la Llei 42/1998, va marcar una fita important en limitar la durada dels contractes i eliminar la multipropietat a perpetuïtat. Com ha destacat l'article d'El País, això va permetre als afectats anar a la via judicial per buscar solucions als problemes. Alberto Mondragón, president d'Ascoe, ha expressat en entrevistes que des d'aleshores, el Tribunal Suprem ha dictat nombroses sentències que declaren la nul·litat d'aquests contractes, cosa que ha permès als afectats recuperar part o tots els diners invertits.
Pablo Muñoz, hereu d'una multipropietat adquirida el 1994, també va compartir la seva experiència amb El País, i va destacar les dificultats actuals per aprofitar el temps d'ús a causa de conflictes d'agenda i l'augment de les quotes de manteniment. Aquest escenari reflecteix l‟evolució de la multipropietat, des d‟una opció aparentment atractiva fins a una realitat amb complicacions legals i financeres per a molts propietaris.
Actualment, la multipropietat enfronta un declivi evident. Com informa El País, empreses com Reclamalia assenyalen que ja no hi ha mercat per a aquest sistema de vacances, i molts propietaris busquen desfer-se dels seus contractes amb dificultat. Les pràctiques agressives de venda i les promeses enganyoses han deixat una empremta de desencís i desconfiança en una modalitat que mai va ser una opció popular per tenir una segona residència.