Darrere de l'imperi de Telegram amb més de 900 milions d'usuaris a tot el món, només hi ha un nom el de l'empresari i enginyer rus fundador i conseller delegat de l'aplicació de missatges.
Durant els primers anys va ser el fundador mateix el que va sostenir Telegram amb els seus estalvis. Però Pavel Durov s'ha vist obligat a mirar a fora per obtenir finançament.
De fet, diverses vegades la companyia ha recorregut a l'emissió de bons per finançar-se. A la primavera del 2021, va emetre bons convertibles per valor de 1.750 milions de dòlars.
L'última injecció de fons va arribar setmana passada quan Telegram va recaptar 845 milions d'euros a través de la venda de bons a múltiples inversors, entre els quals hi ha fons estatals d'Abu Dhabi com Mubadala Investment Company i Abu Dhabi Catalyst Partners.
Telegram ha promès als seus creditors que tindran dret a convertir els bons en accions amb un descompte del 10-20%. El descompte del 10% s'aplicarà si la sortida a borsa té lloc abans de la primavera del 2024. Augmentarà el 15% el 2025 i el 20% el 2026.
Les protestes de l'Euromaidan a Ucraïna
Durov va fundar Telegram l'any 2013 amb el seu germà gran, Nikolai, enginyer i matemàtic, i el responsable de desenvolupar el protocol de seguretat Mobile Transport Protocol, que xifra i transporta els missatges, i que converteix Telegram en una de les app de comunicacions més segures del mercat.
Abans de fundar Telegram, el 2006, els dos germans van crear la xarxa social VKontakte (VK), molt semblant a Facebook, i que gaudeix d'una enorme popularitat a Rússia. El 2014, durant les protestes de l'Euromaidan, a Ucraïna, les autoritats russes van requerir a VK que els facilités informació dels manifestants i tanquessis els canals a través dels quals s'organitzaven les. Durov es va negar i mesos més tard va ser cessat com a CEO, moment en què va abandonar el país.