L'Iran anirà a una segona volta a les eleccions

Els primers resultats de la primera volta de les eleccions presidencials a l'Iran han estat revelats i han proporcionat un panorama inicial de la competència electoral. Amb un total de 19 milions de vots escrutats, representant el 31% del total, els resultats parcials indiquen una renyida contesa que ha obligat a una segona volta.

La segona volta està programada per al 5 de juliol, una data que marcarà una fita a la història electoral recent de l'Iran, sent només la segona ocasió en què es necessita una segona volta des del 2005. Fins ara, s'han escrutat 19 milions de vots, cosa que representa el 31% del total de vots emesos. Aquests primers resultats són fonamentals per entendre la dinàmica de la competència i les preferències dels votants.

Pel que fa als candidats i vots rebuts, Masud Pezeshkian, el candidat reformista, ha obtingut 8,3 milions de vots. Pezeshkian es presenta com el candidat reformista principal, atraient una gran part de l'electorat que busca canvis significatius a les polítiques actuals. Said Jalili, candidat conservador, ha aconseguit 7,1 milions de vots. Jalili, amb una forta base conservadora, ha aconseguit consolidar un nombre significatiu de vots, destacant-se com un dels principals contendents.

Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament, ha obtingut 2,6 milions de vots. Ghalibaf, encara que és una figura prominent com a president del Parlament, no ha aconseguit superar els dos principals candidats, i ha quedat en una posició més endarrerida. Per la seva banda, Mostafà Pourmohammadi, malgrat la seva influència com a clergue, ha rebut un suport marginal amb menys de 160.000 vots en comparació amb els altres candidats.

La necessitat d'una segona volta és deguda a l'absència d'una majoria absoluta de qualsevol candidat. Aquest escenari reflecteix una divisió significativa a l'electorat iranià i subratlla la competència intensa entre els principals contendents. La segona volta és un esdeveniment excepcional a la història electoral de l'Iran, sent només la segona vegada que es presenta aquesta situació des del 2005.

Aquesta circumstància ressalta la intensitat i la paritat de la competència electoral actual. Una de les raons principals per a la segona volta és la competència entre els candidats conservadors, Said Jalili i Mohammad Bagher Ghalibaf. Tots dos es van negar a retirar-se a favor de l'altre, fragmentant així el vot conservador i aplanant el camí per a una contesa més renyida.

Aquest escenari recorda l'elecció del 2013, on Jalili i Ghalibaf també van competir sense retirar-se. En aquesta ocasió, la divisió del vot conservador va resultar a la victòria del reformista Hassan Rohani. La història es podria repetir si el vot conservador no es consolida a la segona volta.