Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) juntament amb l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central demostra que la implantació de les eines de salut digital produïda els darrers anys ha coincidit amb un augment en els diagnòstics de depressió. El document analitza el període comprès entre el 2017 i el 2022. Això, no obstant, no és un fet aïllat, ja que en altres punts del món també es va detectar una pujada.
L'estudi, elaborat a partir de l'anàlisi de dades procedents de l'ICS en aquest període, constata que va augmentar en un 86,6% la prevalença de la depressió i els trastorns de l'estat d'ànim, que afecten molt més les dones (67,2%) el 2017 i 66,6 % el 2022).
També s'ha observat que l'augment de la prevalença de la depressió és més evident en àrees rurals: passa del 25,6% el 2017 al 26,3% el 2022. En canvi, en el mateix període s'ha reduït a les zones urbanes : parteix del 74,4 % el 2017 i baixa al 73,7 % el 2022. Les dades també evidencien que en el període analitzat s'ha produït un augment en la prescripció d'antidepressius (del 81,3 % el 2017 al 83,7 % el 2022).
En aquest període també s'ha registrat un augment en l'ús de les eines de telemedicina davant de les consultes cara a cara als centres d'atenció primària (CAP). El 2017, el 4,34% de les consultes virtuals estaven relacionades amb episodis depressius i trastorns de l'estat d'ànim. El 2020, coincidint amb el confinament, el percentatge va arribar al 46,8%. El 2021 es van recuperar les consultes cara a cara, però les consultes virtuals encara representaven el 39,7 % del total.
El 2022, les consultes virtuals són un 26,3 % del total, un augment significatiu respecte al 2017. El recurs de les consultes virtuals, segons l'estudi, suggereix que els homes i la població més jove tenen més probabilitats de fer una consulta virtual ; a més, els que consulten virtualment tenen més probabilitats de tenir prescrit un antidepressiu o ansiolític.
Els motius de la pujada
Segons explica la líder de l'estudi, la farmacèutica i tècnica de recerca Aïna Fuster, l'augment de diagnòstics per depressió pot ser degut a "la sensibilització" i "l'impacte" que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 a la salut mental.
L'escenari de pandèmia, a més, ha estat un catalitzador per implementar les eines de salut digital, de les quals ja es disposava, però que encara no estava completament estès.
A parer seu, l'augment que l'estudi constata quant al consum d'antidepressius es pot explicar perquè, quan va esclatar la pandèmia, el recurs farmacològic era el més accessible per aturar el cop. Caldrà veure, segons la investigadora, si aquest patró es manté en el temps o si és un impacte puntual relacionat amb la pandèmia.
Pel que fa a l'augment en l'ús de les consultes virtuals, Fuster diu que actualment "estem en un període d'aprenentatge", i això vol dir que alguns dels resultats obtinguts perduraran en el temps.
Per això, creu que cal continuar observant en els propers anys quin és el paper de la salut digital a les consultes per depressió. La investigadora també detalla que, encara que entre els usuaris d'eines de telemedicina es registra un ús més freqüent d'antidepressius, és important assenyalar que aquests antidepressius s'acaben deixant de receptar. "Va ser una mesura de contenció, no teníem recursos per dur a terme un abordatge integral", afegeix.
A l'escenari postcovid, a partir del 2022, "farmacològicament parlant, podem estar tranquils", perquè també al sistema sanitari català s'estan implementant estratègies per intentar millorar l'abordatge de la salut mental.