Iker Muniain, aixecant el trofeu de la Copa del Rei

L'Athletic Club, campió de Copa després de 40 anys i moltes llàgrimes (*1-1)

Els bascos, amb un consagrat Nico Williams, han necessitat la tanda de penals per vèncer un heroic Mallorca

L'Athletic Club s'ha proclamat aquest dissabte campió de la Copa del Rei en una final emocionantíssima davant del Reial Club Deportiu Mallorca. Han estat 40 anys d'espera per a l'afició basca. 40 anys sense poder besar el seu trofeu predilecte. Pel camí, sis finals perdudes i generacions de futbolistes únics. Nico Williams ha arribat per canviar el rumb de la història contemporània de l'equip més únic del país. Ha estat el MVP del partit, amb una assistència de gol que ha permès empatar i portar la pròrroga i els penals.

Com a bon equip de Javier Aguirre, el Mallorca ha sorprès d'inici. Ha sortit a jugar el partit de tu a tu, sense contemplacions. Ha jugat un partit mirall, amb un joc directe i amb el risc que això comporta. A la contra amenaçaven els germans Williams, però la defensa bermellona, aquesta vegada de celeste, ha estat molt atenta.

I la jugada ha sortit bé. Després d'un tempteig, en un córner Dani Rodríguez ha fet saltar la sorpresa. Els bascos han defensat de manera pèssima el córner. Tots els rebots han afavorit els insulars, fins que el migcampista ha rebut la pilota en una bona posició, per part de Raíllo, per batre Julen Agirrezabala.

El gol ha reforçat la idea del Mallorca, que ha seguit en la línia. Al conjunt d'Ernesto Valverde, pràcticament tots els jugadors estaven molt incòmodes. Cometien errors a la sortida de pilota que els van poder sortir cars, els costava trobar les esquenes d'una defensa mallorquinista ben plantada. Només Nico Williams va poder destacar. El navarrès, de fet, va fer un gol després d'una bona paret, però va ser anul·lat per fora de joc. El navarrès es va consagrar, quallant la seva primera gran actuació en un gran partit.

I així es va arribar al descans. Tot i això, Valverde ha canviat la cara del seu equip al vestidor de La Cartuja. La seva xerrada i el canvi de Mikel Vesga per Beñat Prados van donar l'energia necessària. Amb l'excepció de la primera jugada, als trenta segons, quan Agirrezabala va salvar el segon gol, aturant un mà a mà Cyle Larin, els lleons es van instal·lar al camp contrari. Van tancar els balears i van moure la pilota amb més velocitat. L'únic que els va aturar va ser el pèssim estat de la gespa. Però tot i així van trobar una escletxa. Nico Williams va posar una passada estel·lar a Oihan Sancet, perquè aquest batés Greif i per tornar a començar la final.

L'1-1 va pujar més si és possible als que exercien com a locals -per protocol i per quantitat d'aficionats a l'estadi-. Van tenir ocasions per culminar la remuntada, però no les van materialitzar. Aguirre es va cansar i va fer unes modificacions que van dotar el seu equip de cames fresques i d'un sacrifici més gran, donant entrada a Manu Morlanes i Antonio Sánchez per Larin i Sergi Darder, que no va poder destacar com s'esperava.

A partir d'aquí, al partit se li va fer cara de pròrroga. Els problemes físics van començar a minvar els jugadors, i les interrupcions del Mallorca van dificultar la continuïtat al partit, mentre Samú Costa treia totes les aigües. Evidentment, el Mallorca signava arribar a la pròrroga i més enllà. I ho va aconseguir, després de salvar Pablo Maffeo un gol cantat de Nico Williams.

Tot i que a la mitja hora suplementària van passar més coses de les que es podien esperar. L'Athletic encara va ser més ambiciós, amb les aparicions d'Iker Muniaín, Raúl García i Álex Berenguer. I gairebé obté el premi. Va tenir ocasions per evitar els penals, però no va poder. A l'altra banda, Vedat Muriqi, un autèntic guerrer a cada duel, gairebé bat de cap a Agirrezabala.

Al final, res de res, ja penals. Tot i que semblava que podien afavorir el Mallorca, el cert és que l'Athletic va fer gala de la grandesa i de la superioritat. A la tanda, els bascos ho van fer tot bé. Van marcar Raúl García, Iker Muniaín i Mikel Vesga, va detenir Agirrezabala a Morlanes i Radonjic la va llançar al Guadalquivir.

Finalment, Berenguer va marcar el gol d'una generació sencera d'aficionats assedegats. De generacions de jugadors brillants, com Andoni Iraola, Fernando Llorente, Markel Susaeta o Javi Martínez, que durant massa vegades seguides van caure al partit decisiu. El gol que va merèixer Ernesto Valverde, com el passat Marcelo Bielsa, Javier Caparrós o Jupp Heynckes. La Gabarra ja greix els seus motors per sortir a la superfície 40 anys després.