L'Athletic Club és conegut per la seva política de jugar exclusivament amb jugadors locals del País Basc, Navarra, i aquells formats en equips d'aquestes regions. Aquesta filosofia esportiva té arrels profundes que es remunten als primers anys d‟existència del club i s‟ha mantingut al llarg del temps com a part de la seva identitat distintiva.
Una de les raons fonamentals darrere aquesta política és la connexió que l'Athletic busca mantenir amb la comunitat i la identitat basca. Des dels seus inicis, el club ha tingut un fort arrelament amb la regió basca i ha buscat representar i promoure el talent local a l'àmbit futbolístic. Això ha estat part integral de la seva identitat i es reflecteix a la passió i l'orgull dels seus seguidors.
Reial Societat, amb tu va començar tot
Hi ha un cas antic que pot explicar l'origen d'aquesta famosa filosofia. El 1911, l'Athletic Club va viure un episodi que la va marcar. Va sorgir una polèmica quan l'equip biscaí va ser acusat d'alinear jugadors estrangers de manera indeguda. Aquest incident es va originar durant un torneig en què l'Athletic enfrontava equips rivals, entre ells la Reial Societat, que llavors es denominava Sant Sebastià FC
El conflicte es va desfermar a causa de la superioritat de l'Athletic sobre els seus contrincants, cosa que va portar la Reial Societat a qüestionar l'alineació de dos jugadors anglesos nouvinguts a l'Athletic (Sloop i Martin), juntament amb un altre futbolista que només feia un any que residia a Bilbao. La denúncia realitzada pels guipuscoans no va tenir èxit, ja que les alineacions de l'Athletic eren completament legals segons el reglament vigent en aquell moment.
La reacció de la Reial Societat va ser retirar-se del torneig, disgustada pels fets. Tot i això, aquest incident va tenir conseqüències a nivell federatiu. La Federació Espanyola de Futbol, per evitar futures disputes i assegurar una competència més equitativa, va decidir modificar el reglament establint que només es podrien alinear tres jugadors estrangers com a màxim, sempre que aquests portessin almenys tres anys vivint a Espanya.
Davant d'aquest context i com a resposta a la polèmica generada, l'Athletic Club va optar per una decisió radical però coherent amb la seva identitat: a partir de llavors, es va comprometre a alinear exclusivament jugadors locals, és a dir, aquells nascuts al País Basc, Navarra o el País Basc-francès, així com aquells nascuts fora però formats en equips d'aquestes regions.
Aquest episodi del 1911 no només va definir la política esportiva de l'Athletic, sinó que també va establir les bases d'una identitat futbolística única al panorama internacional. Al llarg dels anys, el club ha mantingut aquesta filosofia, cosa que li ha valgut reconeixement i respecte dins i fora d'Espanya per la seva fidelitat a les seves arrels i el seu compromís amb el planter i el desenvolupament del talent local.
Com a resultat, es va establir una limitació al nombre de jugadors estrangers que podien jugar en un equip, amb requisits de residència a Espanya. Això va portar l'Athletic a reafirmar el seu compromís amb els jugadors locals ia adoptar una postura encara més ferma de promoció del talent regional, cosa que eventualment es va traduir en la seva política actual de jugar exclusivament amb jugadors locals i formats a la regió.
L'Athletic Club ha mantingut una política sòlida d'alinear principalment jugadors locals al seu equip, però també ha demostrat flexibilitat en certs casos. Un exemple destacat és el de Fernando Amorebieta, veneçolà amb ascendència basca, la connexió del qual amb la regió i el seu exercici en el terreny de joc el van convertir en una peça clau en la defensa de l'equip fa una dècada.