Matemàticament és possible, però ningú no creu que hi hagi opcions reals. El Barça va dir adéu a la Lliga diumenge passat 21 d'abril després de perdre el Clàssic al Santiago Bernabéu (2-3), i va quedar a 11 punts del Reial Madrid quan en queden 18 en joc. Com va passar a la primera volta, Jude Bellingham va sentenciar el matx. El partit en si va estar marcat per una atmosfera inusualment apagada per a un Clàssic, on els moments de brillantor van escassejar. Tot i això, el Reial Madrid va mostrar la seva capacitat per reaccionar davant l'adversitat.
Dues imprecisions de Lunin i Vinícius al seu propi camp van propiciar els dos primers ensurts. Precisament, una passada enrere a ningú del brasiler va forçar una acció defensiva de Kroos que va ser córner, en què Christensen va rematar gairebé sense saltar davant la mala sortida de l'ucraïnès per avançar els seus. El porter blanc, que venia de ser heroi a Manchester, no va arrencar amb bon peu el Clàssic, desnivellant ràpidament la balança cap al costat blaugrana.
Amb el 0-1, els d'Ancelotti van avançar uns metres les línies. Ni dos minuts després --amb un 70% de possessió els primers 10 minuts--, van gaudir d'una acció immillorable per tornar a enganxar-se, però el 7 brasiler va enviar alta una passada pentinada dins de l'àrea de Modric. El carioca va tenir una altra bona ocasió en una rematada de cap que no va caldre, mentre el Barça s'encomanava a les internades perilloses de Yamal per la dreta, que va fer treballar Lunin.
Tot i això, el domini amb la pilota dels locals es va traduir en l'empat quan no havien passat ni 20 minuts. Lucas Vázquez va insistir per la dreta i va regatejar un fins ara fràgil Cancelo, endinsant-se a l'àrea i retallant Cubarsí, que va colpejar la cama dreta. Soto Grado no va dubtar a assenyalar un penal que va convertir Vinícius.
A partir d'aquí, van arribar els millors minuts del Reial Madrid, mentre el Barça patia defensant molt enrere i només estirant-se amb jugades a pilota parada. I va ser en un altre córner, la tortura dels locals, quan el Barça es va poder tornar a posar amb un cop de taló d'un actiu i perillós Lamine Yamal al primer pal que va treure a la línia, amb suspens des del VAR, Lunin, redimint-se del vostre error inicial.
El jove extrem era un mal de queixal per a Camavinga, incapaç de sostenir-ho en velocitat. Els de Xavi van agafar aire amb més de possessió, inaugurant els minuts de més igualtat del Clàssic, amb tots dos conjunts intentant explotar les seves armes sense èxit.
Ni tan sols amb la més clara dels blancs, amb Vinícius encarant només després d'un robatori sensacional de Bellingham. Però el '7', que va poder llençar, va preferir cedir de taló a un Rodrygo que no va rematar per una precisa acció defensiva de Christensen. Els primers 45 minuts es van acomiadar amb la pitjor notícia blaugrana, ja que De Jong va haver de retirar-se en llitera després d'una pilota dividida a la que va ser amb més contundència Valverde. Va ser el moment de Pedri.
La sortida de vestidors va confirmar l'ambient una mica fred al Bernabéu, amb els equips sense mostrar gaire ullal i amb un ritme lent. Només Yamal per la dreta i un xut des del frontal de Bellingham van fer aixecar-se del seient l'aficionat. Aquesta cadència més pesada beneficiava el Barça i les seves llargues possessions, mentre el 2-1 per al Reial Madrid se n'anava als llimbs en una acció contra la qual Vinícius no va saber convertir després d'una carrera de més de 30 metres.
Xavi va intentar agitar el partit donant entrada a Ferran Torres i Joao Félix. I va ser el valenc que va gaudir d'una gran ocasió en endinsar-se a l'àrea després d'una gran galopada que no va culminar en una contra, encara que estava fora de joc. El Barcelona estava millor en aquell ritme pastós, i va ser en una jugada que semblava aïllada quan Lamine Yamal va servir una bona pilota amb rosca que va treure estirant-se Lunin, el rebutjat del qual va arribar a Fermín que no va fallar i va col·locar l'1-2 silenciant encara més el Bernabéu .
Però el guió del partit no va acabar aquí, i els d'Ancelotti, conscients que no perdre els permetia gairebé cordar el títol, van continuar intentant-ho i van trobar el premi tot just tres minuts després. En l'enèsim intent de Vinícius per l'esquerra, aquesta vegada va optar per centrar i va trobar sol, sense el marcatge d'un Cancelo perdut, Lucas Vázquez que va rematar de primeres per empatar (2-2) i despertar el feu madridista.
El '7' madridista va poder sentenciar en una altra perillosa contra gràcies a un excepcional enviament llarg de Lunin, però va dubtar en si assistir Brahim, que havia entrat per Kroos, o si rematar, optant per l'últim, al ninot i quan ja era tard .
El partit va entrar en una fase de bogeria els últims minuts, amb cops des dels dos costats, encara que sense gaire perill per als porters. I la bogeria es va desfermar en el descompte, amb una mica de Bellingham a passada de Lucas Vázquez des de la banda dreta.