El Barça ha empatat a l'Stadio Diego Armando Maradona contra el Napoli (1-1) a l'anada dels vuitens de final de la Champions League.
Els de Xavi Hernández van mostrar una notable versió fins a l'equador del segon temps. Aleshores, van començar a baixar revolucions i van veure com els locals empataven en l'únic tir a porta en tot el xoc.
Mala sort per a alguns, males vibracions per a altres. Potser manca de confiança per a tots. El Barça no està fi a les àrees i aquest empat ho confirma, ja que va arribar a jugar de notable alt a la primera part i de bé a l'inici de la segona, amb només un gol. I, per contra, va rebre gol a l'únic tret a porta d'un Nàpols que també va confirmar que està lluny del seu millor nivell.
Tot queda obert per al partit de tornada a Montjuïc, que serà decisiu. El Barça va obtenir un resultat força bo a Nàpols, però donat el dia a dia d'aquest equip, no serveix per despertar-se del malson. De fet, aquest infortuni, aquest bloqueig mental que tenen els de Xavi en diversos partits, va ser present a l'Stadio Diego Armando Maradona.
Un '10' que va obrar des del cel perquè dos dels seus exequips empatessin. Potser així s'entendrà que el Nàpols no hagi perdut un partit en què gairebé no va fer res en atac i del qual va treure un resultat que els deixa vius per a Barcelona, gràcies a un gran gol, en la seva única acció alliberat, de Victor Osimhen. Retall a Iñigo Martínez, tir de primeres i Ter Stegen venut.
Llàstima de final de xoc, uns 20 minuts finals en què el Barça va tornar a jugar amb por, indecisions i imprecisions. I li va costar l'empat quan, vist el partit previ al que ara s'ha descrit, el duel era blaugrana cent per cent i amb ocasions clares per anar-se'n a casa amb victòria i un somriure d'orella a orella. Però no hi va haver la fortuna del costat blaugrana, que va tenir en botes d'Ilkay Gündogan l'última gran ocasió del partit, amb xut desviat per molt poc que va tocar la xarxa lateral i va enganyar molts napolitans.
No va entrar aquesta pilota, com tampoc cap de les cinc bones ocasions que va tenir el Barça als primers minuts. Amb una gran pressió, amb robatoris a la zona de sortida napolitana, i tres tirs clars entre pals que va aturar un excels Meret el Barça va començar a fer somiar els seus seguidors. Realment el joc va ser bo, amb petits centelleigs de gran qualitat, però no va arribar el gol.
I això que, per exemple, al minut 22 hi va haver una doble ocasió que, si el Barça estava amb un altre xip mental, hauria significat l'obertura del marcador, en una o altra jugada. Però ni Robert Lewandowski, en una rematada al primer toc a centre de João Cancelo des de l'esquerra, ni el posterior xut llunyà d'Ilkay Gündogan, desviat a córner per Meret, van fer diana.
Després del descans, amb el 0-0 inicial, el Barça ja no va sortir a mossegar tant. Potser el primer gran error. Tot i així, Gündogan va tenir el primer tret als 4 minuts de la represa i el Barça, al 60', per fi va veure porta gràcies a Lewy, que va demostrar que encara té espurna i ja fa quatre gols en els últims cinc partits.
El polonès es va aprofitar de la màgia de Pedri, que va filtrar una passada preciosa amb túnel inclòs que el '9' va controlar amb el peu dret, orientat, per esperar torn per marcar. I ho va fer escorant la pilota al pal dret de Meret, aquesta vegada batut sense poder fer res més que bufar i lamentar-se veient passar la pilota.
Pedri també ho va provar de lluny, però a Meret ja no se li van escapar més pilotes. I, per contra, un quart d'hora després del gol de Lewandowski, el Nàpols del nouvingut Francesco Calzona va veure la llum gràcies a Osimhen. Fins aleshores, el davanter va estar molt ben marcat. Amb una línia defensiva blaugrana molt millor que en partits anteriors.
Però l'error defensiu habitual d'aquesta temporada va tornar a aparèixer ia condemnar l'equip. Osimhen, la primera vegada que va rebre a l'àrea, va marcar. Era també la primera ocasió del Nàpols; i gol. Es va girar i va xutar el davanter nigerià, amb la destra, enganyant un Ter Stegen que va estar a prop de desviar-la amb el peu per marcar i tot seguit anar-se'n a la banqueta.
A partir d'aquí, un Barça diluït i amb tremolors de cama es va apagar abans d'hora i se'n va anar de l'Stadio Diego Armando Maradona amb poc premi per al lloc en bona part del partit. Serà al març, a Barcelona, quan la 'Champions' posi els vigents campions de LaLiga i de la Sèrie A, tots dos amb problemes als seus actuals campionats domèstics, al seu lloc.