Alexia Putellas, aixecant la tercera Champions femenina del Barça

El Barça supera la darrera pantalla que li quedava i guanya la tercera Champions (2-0)

Les catalanes s'imposen a la que fins ara era la bèstia negra, el Lió, amb tants d'Aitana i Alexia

Ja no queden límits, ni parets, ni sostres per enderrocar. El FC Barcelona ha superat la darrera pantalla que li quedava en aquest bell joc anomenat futbol, i ha batut per fi l'Olympique de Lió. Ha guanyat la final de Bilbao, en un San Mamés ple i blaugrana, i s'ha enlairat com a campiones de la UEFA Women's Champions League. Ha estat gràcies a una mica d'Aitana Bonmatí.

El Barça va aprendre definitivament la lliçó de les finals del 2019 i 2022 davant el Lió. Aquest cop, les blaugranes van sortir més cautes, amb més respecte. Tot i que els nervis van propiciar algunes pèrdues imperdonables, que les franceses no van saber aprofitar. Gràcies a la seva pressió alta i al seu encert en defensa, van gaudir de dues pilotes als pals de la porteria defensada per Cata Coll, insegura a la sortida de pilota.

A poc a poc, l'equip de Giráldez va començar a jugar amb més calma, i això va permetre tenir un domini més gran de la pilota. Aitana va començar a aparèixer per contemporitzar, i Mariona Caldentey a baixar a rebre unes pilotes que no li arribaven. La balear, de fet, va ser la més destacada amb Caroline Graham Hansen.

Totes dues van provocar moviment, una mica d'electricitat. De fet, van tenir les ocasions més clares, a tocar del descans, i amb permís d'un llanci en què Patri Guijarro va impactar la pilota a Endler, estant molt escorada. El primer temps va deixar una cosa molt clara: el Barça necessitava vint passades per generar una ocasió normal, i el Lió necessitava cinc passades per posar la por al cos de les catalanes.

Així les coses, el Barça se'n va anar als vestidors amb molt per fer, però amb molt de fet. Arribar al descans amb empat a zero és una cosa que segur que el seu entrenador hauria signat a la prèvia, veient els precedents davant del gegant francès.

El segon temps ha canviat. El Barça ha sortit més intens, i això ha dificultat que el Lió pogués sortir al contraatac amb garanties. També ha començat generant unes tímides ocasions culers, que han estat ben solucionades per la llegendària defensa Wendie Renard.

Fins que Aitana va dir prou

La tònica ha acabat de canviar al'hora de partit. Després d'una bona combinació entre Patri i Mariona, la balear ha posat una pilota genial a l'espai per a Aitana. La Pilota d'Or ha entrat a l'àrea d'Endler, i ha rematat trobant la sort de l'impacte de la pilota a la defensa Vanessa Gilles, per despistar la portera. El gol ha donat avantatge i, també, confiança i aire. Ha significat molt més que un gol, en una final tan renyida i davant de la bèstia negra.

El Lió no se n'ha ressentit, i n'ha millorat les prestacions. Kadidiatou Diani ha culminat a fora una bona jugada en atac. Les jugadores de Sonia Bompastor s'han anat bolcant a la porteria de Coll a poc a poc, per acabar de convertir el partit d'una partida d'escacs a un correcarrers. I la portera ha crescut, salvant les pilotes a què les seves companyes començaven a no arribar. Deixant-se la pell. A l'altra banda, Renard ha salvat el segon també deixant-se tot i tirant-se a terra.

Bompastor ha posat tota la carn a la graella en introduir al camp la seva estrella, que arribava després d'una lesió de llarga durada, Ada Hegerberg. El Barça ha passat certes dificultats, però li ha funcionat el poder aeri d'Irene Paredes, Lucy Bronze i Walsh, i la velocitat de Graham Hansen a la contra per refredar el matx.

Al final, Giráldez ha donat entrada a Brugts, Claudia Pina i Alexia Putellas, per tenir més cames fresques i, alhora, atorgar un sempre merescut homenatge a l'altra Pilota d'Or. Però la Pilota d'Or no està per a homenatges: està per ser decisiva. Està per regnar. Quan ja poques lioneses baixaven a defensar, Pina li ha servit una pilota a l'àrea, i la molletana ha afusellat Endler. Putellas s'ha tret la samarreta, ha trencat de bogeria i d'alegria, celebrant davant dels milers de culers a les grades.

Amb aquest gol, San Mamés ja s'ha convertit en una festa. La col·legiada ha decretat el final del partit, i la bogeria ha augmentat. La Tercera ja és culer! Aquestes jugadores han fet moltes gestes, però ara ja poden dir que són millors que el Lió i, que per damunt, no queden més pantalles per superar.