BWAW 2024: ''Una experiència internacional hauria de ser una cosa gairebé obligatòria''
Quines són les possibilitats reals per a les dones de triomfar laboralment a l'estranger? Quins límits es posen? On es busca talent femení? Aquestes qüestions i altres han estat objecte de debat a la ponència La internacionalització del talent femení , una de les grans cites de l'últim dia del BWAW 2024.
Ha estat moderada per la directora general del Consorci de Zona Franca de Barcelona (CZFB), Blanca Sorigué, i ha comptat amb les intervencions de Mireia del Pozo, presidenta de CEDE, Belén Marrón, Directiva i Consellera de Belén Marrón, i Isabel Martínez -Cosentino, del consell d'administració, el comitè d'innovació i City Manager de Cosentino.
Sorigué ha començat la seva intervenció dient que, segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), el 49% de les dones del món treballen... mentre que en el cas dels homes, la xifra és propera al 76%. Les dades també apunten que les dones estan a 267 anys de la igualtat de gènere i al món guanyen un 37% menys.
Aquesta manera "antiga" de veure les coses, però, està canviant. "Les noves generacions d'emprenedors ja no ho entenen, i això és positiu", ha explicat.
Cap on anem?
Del Pozo, per part seva, ha volgut deixar clar que "les universitats tenen un paper fonamental per internacionalitzar el talent femení" i ha destacat que és bàsica la col·laboració dels centres educatius i les empreses. "Tots dos sectors s'han d'alinear, i les companyies han de deixar ben clar els perfils que necessiten", ha afegit.
De la mateixa manera, el seu diagnòstic és que, en ple 2024, "un dels problemes més importants d'Espanya és la fuita de talent", problema al qual posa solució. "Hem de fer que els treballadors se sentin bé", afegeix.
Per part seva, Martínez-Cosentino ha volgut incidir en la importància de l'educació i ha dit que, encara avui, hi ha professions amb una enorme diferència entre homes i dones. "En arquitectura som un 33% de dones, i en carreres d'enginyeria encara menys, en som el 20%", apunta.
Això provoca que “ens costa trobar talent femení i per això apostem per la formació dual. A les joves cal inculcar-los que la construcció és una cosa positiva i que hi ha feina i està ben remunerada”.+
En la seva intervenció, Marrón (que ha entrat per videoconferència) ha explicat que “em va seduir Aràbia Saudita més que el meu país”. Però ha anat més enllà, explicant que actualment segons les dades de l'INE "gairebé 3 milions d'espanyols viuen i treballen a l'estranger... i gairebé el 60% són dones".
Marrón assegura que "hi ha una enorme quantitat de megaprojectes" i que al país saudita "el paper de la dona és altament respectat al món professional", fins al punt que assegura que "el 42% de les noves empreses a l'Aràbia Saudita estan liderades per dones".
Al seu parer, "Espanya ha d'intentar que el talent no se'n vagi, però que si se'n va, acabi tornant".
Estratègies i reptes
En la segona intervenció, parlant dels reptes que afronten les dones treballadores i les estratègies que es poden seguir, del Pozo diu que "les arquitectes se'n van a Anglaterra perquè els paguen el que mereixen".
En aquest sentit ho té clar i envia un missatge inequívoc. "Paguin adequadament, valorin els coneixements i el talent", deixa anar.
Segons Martínez-Cosentino, davant la possibilitat de marxar d'Espanya, les dones afronten "reptes de tota mena: socials, personals, culturals, empresarials...".
Tot i això, considera que "estem en una època de visualització de la dona", cosa que considera "tremendament positiu".
Finalment, Marrón creu que "a l'Aràbia Saudita hi ha camí per emprendre, estan passant moltes coses aquí" i es mostra partidària de "tendre ponts perquè el talent no s'escapi". Creu que l'estratègia és crear "sinèrgies i acords perquè els canvis de lloc siguin consensuats".
Experiències i consells
El debat ha arribat al final amb unes breus intervencions sobre les seves experiències personals. Del Pozo considera que “el que hem de fer, a nivell personal, és en lloc de posar-nos límits, preguntar-nos per què sí, treure'ns les pedres de la motxilla, desaprendre, oblidar que hi ha límits”. "Res és impossible", ha dit amb un somriure.
Per part seva Martínez-Cosentino s'ha mostrat partidària de "crear la llavor d'anar més enllà". "Les joves tenen moltes capacitats per sortir i menjar-se el món" i ha explicat que si escau aquesta voluntat "de veure món" va ser el que la va empènyer a anar-se'n.
La darrera intervenció i la més vehement va ser la de Marró. "Ara penso que perquè no me'n vaig anar abans. Tenim massa motxilles i temors, cal impulsar la curiositat i la capacitat critica", ha dit, afegint que "ara que estic fora tinc més temps per pensar en mi, valorar-me més" i ha conclòs el seu discurs assegurant que "una experiència internacional hauria de ser una cosa gairebé obligatòria".
Escriu el teu comentari