Planificació d'inversions de l'ACA i AMB

La Cambra de Barcelona demana la interconnexió de xarxes d'aigua per la sequera greu

Així ho ha dit el vicepresident de l'entitat, Eloi Planes, amb el president, Josep Santacreu; el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures, Joan Ramon Rovira, i la directora del gabinet d'Estudis d'Infraestructures, Alicia Casart, a la presentació de l'informe 'De la sequera a la transició hídrica' d'aquest 20 de març

La situació d'emergència que portarien a Catalunya a una situació de dèficit d'aigua el març del 2025 fa que des de la Cambra hagin optat per ser clars, concisos i contundents. Cal dur a terme de forma immediata la interconnexió per pal·liar la manca de pluges i com més aviat millor també la construcció de les dessalinitzadores de Tordera i Foix. Cal avançar les inversions previstes tant per l'ACA i l'AMB el 2030 atesa la manca d'inversió en el sistema d'aigua en els darrers deu anys.

Els experts de la Cambra de Barcelona creuen que "en menys d´un any podem tenir un greu dèficit d´aigua"

Anàlisi del context actual de la sequera
Context actual de la sequera a Catalunya | Catalunyapress

Per aquesta raó, la Cambra de Barcelona veu "indispensable" la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL) per fer front a la situació d'emergència per sequera a Catalunya.

Planes ha dit que és una actuació " necessària" perquè l'Àrea Metropolitana de Barcelona pugui afrontar el dèficit hídric que tindrà si l'actual episodi de sequera continua vigent el 2025 i ha demanat que el projecte es desencalli a l'administració i tiri endavant.

Preguntat per la viabilitat del projecte després de la convocatòria d'eleccions i la manca de consens al conjunt del territori català, ha afirmat que el transvasament és una acció de "sentit comú" i que tècnicament es pot aprovar malgrat l'avenç electoral.

"Hem arribat al sostre de la capacitat actual de la dessalinització", ha assegurat Planes, que també ha advocat per projectes com l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Girona) i la nova dessalinitzadora del Foix (Barcelona), i noves potabilitzadores i regeneradores al Besòs (Barcelona).

L'informe ha valorat positivament les iniciatives privades per a la generació de noves fonts d'aigua, com ara les dessalinitzadores d'aigua de mar impulsades pels hotelers de Lloret i altres actuacions que permetin aportar aigua de manera puntual, com ara el transport en vaixells.

En paraules de Planes "estem pagant una dècada de manca d´inversió i d´un pla d´ús de l´aigua" afegint que "en menys d´un any podem trobar-nos amb un greu dèficit d´aigua".

Cal 5.200 milions d'inversió per canviar de model hídric a Catalunya


Segons la Cambra de Barcelona, calen 3.200 milions d'euros d'inversió per construir fins al 2030 tots els recursos hídrics suficients per a les conques internes de Catalunya, i sumar-ne 2.000 milions més per completar les actuacions fins al 2040.

Pel que fa a la inversió realitzada fins ara, l'informe assenyala que durant el període del 2007 al 2011 --coincidint amb l'anterior sequera-- es van executar 385,6 milions d'euros en accions relacionades amb el cicle de l'aigua, mentre que la inversió va baixar fins als 24 milions entre el 2013 i el 2021, quan les pluges van tornar.

"Som on som perquè no s'ha invertit", ha criticat Casart, que ha demanat que no es torni a reduir la inversió encara que augmentin els recursos hídrics i que la Generalitat mantingui les ajudes a les empreses i entitats que "estan molt preocupades per la actual situació i estan disposades a ser part de la solució i col·laborar”.

Rovira ha analitzat que sense invertir en la transició energètica no es podrà desenvolupar una transició hídrica en condicions, ja que per fer front a la sequera calen “infraestructures que són grans consumidores d'energia”.

El 80% de l'economia catalana està exposada a la sequera


Segons l'informe, el 80,7% del valor agregat brut (VAB) català està exposat a la sequera perquè el sistema productiu fa servir els recursos de les conques internes catalanes.

Per sectors, el 86,4% de l'hostaleria, el 82,6% del sector serveis, el 78,6% de la construcció i el 75,9% de la indústria consumeix aigua a les conques internes catalanes, mentre que l'agricultura , que és el sector que consumeix més aigua, ho fa majoritàriament de les conques de l'Ebre.

Per això, les mateixes empreses reclamen que se'ls assessori com s'ha fet amb el sector turístic per poder dur a terme plans de reducció de consum i implementar projectes que ajudin a l'economització i la reutilització de l'aigua.

El teixit productiu català creu que cal trepitjar l'accelerador de la inversió malgrat la situació d'eventualitat d'aquest govern de la Generalitat perquè la situació és "greu" i molts sectors clau "no poden esperar i poden veure's greument afectats i fins i tot cessar en la seva activitat per falta de l'aigua que fa que el seu sector funcioni".

És per això que estem vivint "la sequera més gran de Catalunya, cal prendre decisions ara" que ens permetin en primer lloc "afrontar el dèficit de subministrament d'aigua per al març del 2025 si no es produeixen pluges i les infraestructures que el reforcin de cara al 2030 com les dessalinitzadores de Tordera i Foix per acabar de canviar el model hídric català”.

En aquest sentit han fet també una crida a les administracions locals perquè facin un esforç per ajudar el teixit econòmic a trobar noves vies per economitzar aigua i inversions per evitar "fuites" al sistema.

Els recursos s'han de mantenir en el temps, en paraules de la Cambra, en els pressupostos de la Generalitat atès que “ens trobem en un moment on el canvi climàtic converteix aquesta situació de sequera en quelcom permanent i calen les inversions constants, sense que torni a produir una paràlisi de 10 anys".