Carles Puyol guanya a Hisenda a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional (AN) ha donat parcialment la raó a l'exjugador del FC Barcelona Carles Puyol en un plet amb l'Agència Tributària pels acords de liquidació dictats respecte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del 2010 al 2013 i les sancions que comportaven, cosa que l'eximeix de pagar al voltant de 2,5 milions d'euros.

En una sentència de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional, el tribunal ha estudiat el recurs de qui va ser internacional espanyol contra la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) de data 11 de març de 2019 que no li donava la raó en la reclamació.

Puyol, en el seu recurs, va impugnar els acords de liquidació i sanció corresponents a l'IRPF del 2010, en entendre que s'haurien d'anul·lar per prescripció, ja que des que es va iniciar el procediment inspector fins que es va acabar es va superar el termini de dotze mesos.

Els magistrats no veuen justificada la "dilació" i consideren que el dret a liquidar l'exercici 2010 "hauria prescrit, cosa que condueix a anul·lar els acords de liquidació i sancionador" respecte a aquest any. També anul·len acords de liquidació de 2011-2012 i 2013-2014 i acords sancionadors derivats.

A més, la Sala posa el focus als pagaments del FC Barcelona a l'agent de Puyol quan el futbolista estava en actiu i conclou que les quantitats satisfetes pel club tenien per causa els serveis prestats al jugador pel representant.

"De manera que, en realitat, aquest pagament constituiria part de la retribució que el club satisfà el jugador, que la rep per mitjà del pagament a un tercer --el representant-- que redunda en utilitat del jugador en saldar el que aquest ha de satisfer el representant pels serveis que li presta", indica a la sentència, que és recurrible davant el Tribunal Suprem.

Contracte "simulat" del club amb l'agent

La Sala considera que és un contracte “simulat absolutament” entre el FC Barcelona i el representant del jugador, “pura aparença de contraprestació”, ja que “el representant treballava només per al jugador i no simultàniament per al club”.

Tot i això, anul·la acords sancionadors perquè l'Administració ha considerat que la falta de declaració dels rendiments del treball discutits, encara "sent antijurídica, no es considerava constitutiva de delicte, per falta de l'element subjectiu de la culpabilitat".

També analitzen la manera com l'Agència Tributària va calcular el que l'exfutbolista --representat pel soci director de l'àrea fiscal del despatx Equip Econòmic, Salvador Ruiz Gallud-- havia de pagar en impostos per cedir a la seva empresa els drets d'imatge.

En aquest sentit, el tribunal recorda la sentència de març de 2022 en què la mateixa Sala Contenciosa Administrativa va estimar el recurs de l'empresa de Puyol contra una inspecció que l'instava a pagar 1,7 milions d'euros per l'impost de Societats del període 2010-2014.

L'Audiència Nacional va anul·lar aquesta inspecció en determinar que la inspecció d'Hisenda no va justificar per què va aplicar, en calcular els impostos, un mètode subsidiari amb caràcter preferent als legalment previstos com a principals.