Catalunya és la comunitat autònoma que té un nombre més gran d'impostos propis, fins a un total de 15 tributs que va recaptar directament el 2022 el Govern liderat per Pere Aragonès, en ple debat per la proposta que va llançar de recaptar el cent per cent dels impostos, i la porta que ha deixat oberta la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a un tracte especial a Catalunya en finançament autonòmic.
Així consta en un dels informes elaborats per l'Observatori de Dret Públic de Barcelona on s'analitza la gestió dels governs regionals durant l'any 2022, amb dades del Ministeri d'Hisenda.
El debat sobre els impostos ha sortit darrerament a la llum després que el Govern català plantegés una proposta de finançament singular per a Catalunya que inclou que la Generalitat recapti el 100% dels impostos que es paguen a la comunitat autònoma, amb un mecanisme de solidaritat interterritorial.
I aquesta mateixa setmana, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assenyalat que les "qüestions singulars" que tenen algunes comunitats autònomes com Catalunya "han de tenir un tractament especial" en matèria de finançament autonòmic, però insisteix a fer-ne una negociació al costat de la resta de comunitats autònomes per impulsar un model que sigui vàlid per a totes.
Segons l'informe de l'Observatori de Dret Públic de Barcelona, Catalunya té fins a quinze impostos propis, amb els quals, segons càlculs del Ministeri d'Hisenda, va recaptar un total de 863,77 milions d'euros, un 45,2% de tot allò van injectar totes les comunitats per aquests gravàmens.
Els quinze tributs
En concret, els impostos propis que hi ha a Catalunya són: gravamen de protecció civil; cànon de l'aigua; impost sobre grans establiments comercials; cànon sobre la incineració de residus municipals; cànon sobre la deposició de residus municipals; cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció; cànon sobre la deposició controlada de residus industrials.
També l'impost sobre les estades a establiments turístics; impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial; impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria; impost sobre els habitatges buits.
Així com l'impost sobre begudes ensucrades envasades; impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica; impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques i l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Altres comunitats amb impostos propis
Després de Catalunya, les comunitats amb més impostos propis són València i Andalusia, amb vuit tributs. Els segueix Astúries, Múrcia i Galícia, amb sis; Canàries, Aragó i Extremadura, amb cinc; Balears, Cantàbria i la Rioja, amb quatre; Castella-la Manxa, amb tres i Castella i Lleó, amb dos.
Així mateix, l'informe també detalla la recaptació dels tributs propis de les comunitats autònomes de règim comú, amb dades del Ministeri d'Hisenda, on s'han exclòs Canàries donat el seu règim fiscal específic.
Catalunya va recaptar el 2021 un total de 863,77 milions d'euros per aquests gravàmens. El segueix el País Valencià (221,31 milions); Andalusia (145 milions); Extremadura (113,85 milions); Balears (111,53 milions); Astúries (89,54 milions); Galícia (88,65 milions); Aragó (82,72 milions); Castella i Lleó (70,33 milions); Múrcia (62,66 milions); Cantàbria (29,40 milions); La Rioja (18,97 milions) i Castella-la Manxa (12,62 milions).
Tot i això, l'informe destaca que els ingressos procedents d'aquests tributs van representar l'any 2022 un 0,98% dels ingressos totals del conjunt de les comunitats autònomes de manera que, "quantitativament, són poc significatius".