Catalunya, entre les comunitats que menys Fons Next Generation ha utilitzat

El Ministeri d'Economia ha fet un pas significatiu cap a la transparència en la gestió dels fons Next Generation en presentar l'ELISA, una plataforma destinada a seguir de prop el progrés en l'execució d'aquests fons a nivell governamental.

ELISA, acrònim d'Avaluació de l'Execució dels Fons Next Generation, ofereix una visió sense precedents sobre el ritme de resolució d'aquests fons als diferents nivells de govern a Espanya.

Tot i això, les dades han revelat que l'execució dels fons és més lenta a les administracions autonòmiques i locals en comparació amb l'Administració General de l'Estat (AGE), tot i que aquesta encara té una quantitat significativa de recursos per mobilitzar.

ELISA es basa en el seguiment de les "convocatòries resoltes" de subvencions i licitacions amb destinatari, cosa que indica el moment en què es conclou una convocatòria i es garanteix al beneficiari final la recepció dels diners.

Tot i que aquest moment no necessàriament coincideix amb la recepció efectiva dels fons, marca l'inici del procés de mobilització de la inversió, ja que els beneficiaris poden contractar els recursos necessaris per dur a terme els seus projectes.

Segons les dades presentades per ELISA, les regions autonòmiques i locals de Catalunya, Madrid i Cantàbria són les que tenen un percentatge més baix de fons resolts en comparació dels imports convocats.

Aquestes regions registren taxes de resolució per sota del 42%, mentre que la mitjana de totes les comunitats autònomes se situa al 50,3%.

D'altra banda, l'AGE mostra una taxa de resolució del 58,4% i evidencia un ritme d'execució més àgil en comparació amb la majoria dels territoris.

No obstant això, hi ha excepcions en regions com Galícia, País Basc, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana, que superen la mitjana nacional.

L'eina ELISA no detalla específicament quines convocatòries estan pendents de resolució, però es poden deduir alguns problemes i colls d'ampolla examinant l'assignació de fons a cada regió.

Per exemple, Catalunya mostra un volum considerable d'inversió en projectes de gran envergadura que encara no s'han enlairat del tot, com els relacionats amb el PERTE del vehicle elèctric i la construcció de la fàbrica de xips a Barcelona.

Aquesta situació es reflecteix en el percentatge dimports adjudicats a grans empreses, que és menor a Catalunya en comparació amb la distribució general a nivell estatal.

Cantàbria també enfronta desafiaments similars, igual que Madrid, on el descens en la taxa de resolució es deu, en part, a problemes a les entitats locals.

A més a més dels desafiaments específics de cada regió, també s'ha assenyalat la possibilitat de problemes de capacitat administrativa, particularment en recursos humans.

Experts han advertit sobre la manca de preparació de personal en algunes autonomies i ajuntaments, cosa que pot obstaculitzar la gestió eficaç dels fons europeus.

Una fita a la transparència

La presentació d'ELISA marca una fita a la transparència de l'execució del Pla Next Generation a Espanya.

Tot i això, encara que proporciona una visió més clara del progrés, no té un impacte directe en la fiscalització dels fons per part de la Comissió Europea, que es basa en el compliment de fites i objectius per efectuar desemborsaments.

En darrera instància, ELISA representa un esforç important per part del Govern espanyol per millorar la transparència i el seguiment dels fons Next Generation.

Amb actualitzacions mensuals i la promesa d'ampliar-ne l'abast, aquesta eina pot ser crucial per garantir una execució eficient i efectiva dels recursos destinats a la recuperació econòmica i la transformació digital a Espanya.

Tanmateix, per mantenir l'impuls i superar els desafiaments identificats, serà fonamental abordar els obstacles específics i enfortir les capacitats administratives a tots els nivells de govern.