Catalunya, entre les comunitats que més ha augmentat la despesa mèdica des del 2017

Fedea ha publicat aquestes dades recentment
|
Catalunyapress despesamedcatdades 1600 1067

 

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha presentat recentment un nou informe en què situa Canàries, Catalunya i Andalusia com les tres comunitats autònomes que més han augmentat la despesa sanitària en el període comprès entre el 2015 i el 2022, mentre que les que menys ho van incrementar en el mateix termini de temps van ser Cantàbria, Extremadura i Astúries.

Així es desprèn de l'informe presentat per Fedea i elaborat per Manuel Díaz i Carmen Marín on s'analitza l'evolució recent de la despesa de les comunitats autònomes en serveis i prestacions relacionades amb l'Estat del benestar.

En termes reals, Canàries és la regió que més ha augmentat la despesa sanitària en aquest període que comprèn 2022 i 2015, amb un increment del 29,5%. El segueix Catalunya (28,8%), Andalusia (26,9%) i les Illes Balears (25,3%). Aquestes quatre comunitats també són les que més van incrementar aquesta despesa en termes nominals i van oscil·lar l'increment entre el 45% i el 50%.

Després d'aquestes regions se situen Múrcia (22,1%); País Basc (21,5%); Madrid (21,1%); Navarra (19,9%); Castella-la Manxa (19,8%); Comunitat Valenciana (17,5%); Aragó (14,4%); Castella i Lleó (13,4%) i Galícia (12,3%).

I les que menys taxa de variació de la despesa de Sanitat van tenir en el període 2022-2015 van ser la Rioja (11,1%); Astúries (11%); Extremadura (9,2%) i Cantàbria (4,9%).

Els sous, una de les principals inversions

Gairebé la meitat de l'augment de la despesa a Sanitat des del 2015 ha anat dedicat als salaris; a més, aquesta part de la despesa sanitària també ha estat el que més ha crescut el període de temps analitzat, amb una pujada del 47%.

Què es calcula?

La despesa pressupostada a Sanitat pels Pressupostos Generals de l'Estat es va situar en 7.049 milions d'euros per al 2023, un 29,72% més que l'any anterior.

En aquesta estadística es mesura el consum final de béns i serveis sanitaris (és a dir, la despesa corrent en salut), que inclou la salut personal (curació, rehabilitació, cures de llarg termini, serveis i equips mèdics auxiliars) i els serveis col·lectius ( serveis de prevenció i salut pública, així com l'administració del sistema sanitari), però se n'exclou la despesa en inversió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA