Catalunya supera el 30% de deute públic i se salta el límit marcat per la llei

Al panorama econòmic d'Espanya, el deute públic de les comunitats autònomes continua sent una preocupació significativa. De les 17 comunitats autònomes, 13 superen el 13% del seu producte interior brut (PIB) en termes de deute públic.

Només Madrid, el País Basc, Navarra i les Canàries han aconseguit mantenir els nivells de deute públic igual o per sota del 13% del PIB, l'objectiu establert per la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) del 2012, impulsada per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.

Entre les comunitats autònomes, el País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia i Catalunya es destaquen pels alts nivells d'endeutament que superen el 30% del PIB. A la Comunitat Valenciana, governada pel popular Carlos Mazón des del 2023, el deute públic ascendeix al 42,3% del PIB.

Castella-la Manxa, sota l'administració del socialista Emiliano García-Page, registra un 32%. A Múrcia, governat pel PP des del 2017, el deute arriba al 31,4%, mentre que a Catalunya, amb ERC al capdavant, és del 31,1%.

Altres comunitats com Astúries, La Rioja i Galícia, encara que superen el 13%, mantenen el deute per sota de la mitjana regional, situada en un 22,2%. Regions com Andalusia, Castella i Lleó, Cantàbria, Aragó, les Balears i Extremadura es troben al voltant d'aquesta mitjana, amb nivells de deute entre el 19% i el 22%, segons estimacions de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).

L'objectiu marcat

La Llei d'estabilitat pressupostària del 2012 no només estableix que el volum de deute públic no pot superar el 60% del PIB nacional, sinó que també fixa que cada comunitat autònoma no ha d'excedir el 13% del PIB regional.

Tot i això, des del març del 2020 l'aplicació del marc normatiu va quedar suspesa a causa de l'activació de la clàusula general de salvaguarda a nivell europeu.

A l'espera de la reactivació de les regles fiscals comunitàries el 2025, la ràtio de deute de les comunitats autònomes ara és inferior a la d'abans de la pandèmia, gràcies a l'augment del PIB i el seu impacte en el denominador. Tot i això, en termes nominals, el deute ha augmentat un 10%, i ha arribat als 325.234 milions d'euros al tancament del 2023.

Amb la presentació del Projecte de Pressupostos després de l'estiu, els països hauran de presentar a Brussel·les el full de ruta fiscal per als propers anys. El Govern espanyol hauria de garantir ajustaments del 0,6% del PIB anual durant el període 2025-2028, encara que aquests es podrien reduir al 0,4% i estendre's fins al 2031 si es justifiquen reformes i inversions en marxa