El Clàssic del futbol europeu demostra per què és el Clàssic del futbol europeu (2-2)

Bayern de Munic i Reial Madrid han empatat dos aquest dimarts en el partit inaugural de les semifinals de la UEFA Champions League. Els blancs han tret un resultat magnífic del temible Allianz Arena, i hauran de rematar la feina al Santiago Bernabéu dimarts que ve, amb l'obligació de guanyar. Ha estat un partidàs que defineix a la perfecció el que són tots dos clubs, i que ha dignificat el clàssic del futbol europeu.

És el clàssic del futbol europeu per una simple raó. El duel entre bavaresos i madrilenys és el més repetit de la competició. I no és casualitat. El Madrid i el Bayern són els equips més reeixits de la competició, havent aixecat 20 trofeus entre tots dos i estant sempre a les rondes finals, amb una regularitat que espanta. I així ha passat a l'Allianz Arena.

El Bayern ha començat amb una intensitat demoníaca. Tant ha estat així que als 40 segons Leroy Sané ha tingut la primera ocasió, després de rematar al cos d'Andriy Lunin una gran jugada col·lectiva. Ha estat un avís del que es vindria durant els vint minuts següents. El Bayern ha estat un corró, amb un Jamal Musiala més precís que el millor cirurgià. Harry Kane també hi ha contribuït, amb la seva clàssica mobilitat.

Tot i això, el guió era fàcil de discernir. A mesura que el Bayern no aprofitava les seves ocasions, mai massa clares, el Madrid s'aposentava al matx. I quan un diu Madrid, es refereix a Toni Kroos. L'alemany, que tornava a casa seva, va recollir una pilota al mig del camp i va proposar un desmarcatge a Vinicius per posar-li un caramel a l'espai. El brasiler va guanyar la carrera al fluix central Kim Min-Jae i no va perdonar davant Manuel Neuer. 0-1: allò de sempre.

El gol va desinflar el Bayern i va fer créixer el Madrid. Rodrygo i Bellingham van créixer i el Madrid va sortir de la seva àrea. Encara que sense generar gaire perill. I així es va arribar al descans, en què el tècnic Thomas Tuchel va fer uns retocs necessaris. L'entrada de Raphael Guerreiro per Leon Goretzka va ajudar que el Bayern tornés a sortir desenfrenat a l'inici del segon temps. Aquesta vegada, es va traduir en mal.

Primer, Leroy Sané va fer una jugada individual excel·lent, regatejant els que van sortir al seu pas, i sorprenent Lunin en llançar un míssil al pal curt i no al llarg, que va acabar entrant dins de la porteria. L'empat va convertir l'Allianz Arena en un infern, i el Bayern ho va aprofitar. Als quatre minuts, Lucas Vázquez, al lloc del sancionat Dani Carvajal, va fer caure Musiala dins l'àrea. Penal que va aprofitar Harry Kane per remuntar el partit i demostrar que el Bayern continua sent un ogre tot i que per un any no hagin guanyat la Bundesliga.

Aquesta vegada, va ser Ancelotti qui va reaccionar, donant cames fresques al seu equip amb les entrades d'Eduardo Camavinga, Luka Modric i Brahim Díaz per Nacho Fernández, Toni Kroos i un Jude Bellingham vingut a menys. I, com que la reacció de Tuchel, la d'Ancelotti també va sorgir efecte.

Kim Min-Jae va culminar la mala nit cometent un penal evident i impropi de l'elit europea, placant Rodrygo. I mentrestant, Vinicius va culminar una nova gran nit en convertir el definitiu empat a dos. La setmana que ve, el Bernabéu viurà una nit nova a l'oficina. El Madrid és favorit per tornar a superar el clàssic europeu, i classificar-se la sisena final de la Copa d'Europa en onze anys.