Les claus de les eleccions franceses: quina és l'estratègia de Macron?

El proper 30 de juny França s'enfronta a una crucial primera volta d'eleccions legislatives, seguides per una segona volta el 7 de juliol. Aquestes eleccions són de vital importància després dels resultats de les eleccions per al Parlament Europeu del 9 de juny, on l'extrema dreta (Agrupació Nacional) va obtenir el 31% dels vots, mentre que el partit d'Emmanuel Macron, Renacimiento, amb prou feines va aconseguir el 14,6%. Aquests resultats han deixat clar el panorama polític del país i la necessitat de fer una estratègia ferma per part del president Macron per contrarestar l'avenç de l'extrema dreta, tal com ha recollit France 24.

Emmanuel Macron va reconèixer públicament els mals resultats per als partits proeuropeus, cosa que el va portar a prendre una decisió dràstica: convocar eleccions anticipades a França. El principal objectiu de Macron amb aquestes eleccions és unir les forces de la dreta, el centre i l'esquerra per fer front al poder creixent de l'extrema dreta. Aquesta tàctica sorgeix en un context de crisi interna a la dreta tradicional i un notable distanciament de l'esquerra, que ha protestat repetidament contra les polítiques proempresarials del president.

La dreta tradicional, representada pels Republicans, ha experimentat una crisi significativa. Éric Cenotti, president del partit, va ser expulsat després d'intentar pactar amb l'extrema dreta, cosa que reflecteix la inestabilitat i la fractura interna. D'altra banda, l'esquerra ha mantingut una posició ferma contra les polítiques de Macron, organitzant nombroses protestes contra les seves mesures econòmiques i socials.

En un moviment estratègic, Macron va dissoldre l'Assemblea Nacional, un recurs que no es feia servir des del 1997. Aquesta acció busca frenar el creixement de l'extrema dreta abans de les eleccions presidencials del 2027 i resoldre els problemes per aconseguir una majoria a la Cambra Baixa, essencial per a laprovació del pressupost i altres propostes legislatives. La dissolució de l'Assemblea suspèn totes les iniciatives legislatives en curs, mantenint el primer ministre Gabriel Attal i el seu govern al poder fins al 8 de juliol.

Com explica France 24, analistes polítics veuen aquesta dissolució com una tàctica per fer impopular l'extrema dreta abans de les eleccions presidencials. Macron busca mesurar forces amb l'oposició i pressionar els francesos perquè prenguin una postura clara. Tot i això, les primeres enquestes no són favorables per a ell, amb l'Agrupació Nacional i el Front Popular (esquerra) liderant les projeccions. Això planteja el risc d'una cohabitació si l'extrema dreta o l'esquerra aconsegueixen una majoria a l'Assemblea Nacional.

En el passat, Macron ha recorregut a l'article 49.3 per governar per decret, aprovant reformes com la pensional, cosa que va provocar àmplies protestes. Actualment, la mobilització social continua activa, amb protestes previstes pel 15 de juny contra l'extrema dreta, convocades pels sindicats.

L'extrema dreta mai no ha estat tan a prop de governar a França des de l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, cosa que afegeix un component històric significatiu a aquestes eleccions. A més, els resultats de les eleccions recents per al Parlament Europeu reflecteixen una tendència preocupant que Macron i el seu partit busquen revertir urgentment.