La comunitat internacional es prepara davant de l'atac imminent de l'Iran a Israel

Quan Israel va atacar el Consolat de l'Iran a Síria i va matar diversos membres de la Guàrdia Revolucionària, entre ells dos generals, va desencadenar també el temor a una escalada de nivells incerts en el conflicte que sobrevola tot el Pròxim Orient. Iran va deixar clar que respondria i ara tant Israel com el conjunt de la comunitat internacional intenten determinar quan i com ho farà.

L'atac de l'1 d'abril, l'autoria del qual no ha arribat mai a reivindicar Israel --no ho sol fer quan es tracta d'accions en països veïns--, va portar el líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, a donar per segur que hi hauria "càstig ". Així ho han exposat altres líders com el president, Ebrahim Raisi, o el ministre d'Exteriors, Hosein Amirabdolahian, que aquests últims dies ha intensificat els contactes amb governs tant del Pròxim Orient com d'Europa.

La crida a la "contenció" és pràcticament generalitzada, però a hores d'ara pocs dubten que Teheran complirà la seva amenaça i hi haurà algun tipus de resposta. El 2020, la mort del general Qasem Soleimani per un bombardeig dels Estats Units a l'Iraq va derivar en un atac contra bases nord-americanes, també en sòl iraquià.

La Intel·ligència dels Estats Units assumeix que l'atac és imminent -- fonts citades aquest divendres pel diari 'The Wall Street Journal' han advertit que pot ser en 24 o 48 hores-- i el president Joe Biden va deixar clar aquesta setmana que, davant les "amenaces" iranianes, el suport a Israel és "ferri".

Per part seva, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat dijous que s'estan preparant per a possibles "desafiaments" en altres "fronts", sense al·ludir directament a l'Iran, però el cap de la diplomàcia israeliana, Israel Katz, sí que ha dit sense embuts que tornaran el cop si l'Iran ataca des del seu territori.

Israel "està en alerta i preparat per a diversos escenaris", han apuntat també les Forces Armades d'Israel (FDI) per boca del portaveu, Daniel Hagari. L'Exèrcit, ha afegit Hagari, "sabrà com actuar allà on calgui", informa el diari 'Times of Israel'.

L'Iran té davant seu el repte de trobar un equilibri entre el compliment de les seves amenaces i la necessitat de no encendre la metxa d'una nova escalada d'horitzó incert. L'atac contra el seu Consolat a Damasc va generar la condemna pràcticament unànime a nivell internacional, amb retrets fins i tot de les Nacions Unides, però la preocupació és ara igual de general.

"Iran no ha d'arrossegar el Pròxim Orient a un conflicte més gran", va emfatitzar el ministre d'Exteriors britànic, David Cameron, després de parlar dijous amb el seu homòleg iranià. No en va, la geopolítica regional ja camina sobre el filferro des dels atemptats llançats per Hamàs el 7 d'octubre i la posterior ofensiva militar israeliana sobre la Franja de Gaza.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha ampliat la ronda de contactes per demanar en successives trucades a responsables de la Xina, Turquia i l'Aràbia Saudita que pressionin l'Iran per evitar el suposat atac. Pequín li ha respost reclamant igualment a Washington un "paper constructiu" en tot aquest conflicte.

El Govern dels Estats Units ha aconsellat al seu personal que no abandoni els grans nuclis urbans, mentre que el de França ha instat aquest divendres els seus ciutadans a no viatjar "els propers dies" a Israel, Iran, Líban i els Territoris Palestins. París també ha evacuat de Teheran els familiars del seu personal diplomàtic.

Israel, en canvi, es mostra caut al voltant d'uns preparatius que prefereix no publicitar però que semblen evidents. El replegament militar al sud de Gaza, suposadament per raons tàctiques, va desfermar les especulacions al voltant de la necessitat de centrar-se en altres menesters, mentre que la cadena pública Kan ha informat que els ajuntaments ja han rebut avisos per començar a preparar-se, per exemple ultimant els refugis a què podria acudir la població en cas d'atac.